Era després de dinar, quedava molta tarda per en davant i estava molt cansat. Estàvem fora de casa, en el parc, parlant sobre si marxàvem i jo vaig dir:
- Jo dormiré una siesta
- I jo què faig? Cuido dels nens mentre tu dorms?
- No ho sé, jo faré una siesta.
Tornant a casa ens vam trobar a l'Alberto amb la seva mare en un parc. L'Arnau es va quedar jugant amb l'Alberto i el Joan, la Judit es va posar a l'Àlex a la motxilla per fer-lo dormir i em va dir I tu perquè no fas una siesta en el banc?
En el lloc menys pensat arriba la solució al meu problema tal com jo havia manat però de la forma que menys em podia imaginar.
Gràcies Jo-Déu!!! Gràcies a tots vosaltres que ho feu possible!!! :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada