El petit castor

Hi havia una vegada un petit castor que vivia a la vora d'un llac. El petit castor però no tenia família ni amics i es trobava molt sol. Tan sol que es va posar a plorar. Però de cop va sentir que a l'altra banda del llac hi havia algú que també plorava i va parar de plorar. I va cridar:

- EEeeeeeeeeeeeeoooooooo

I va sentir

- EEeeeeeeeeoooooooo

Ui, em sembla que allà hi ha algú.

-Hooooooolaaaaaa

-Hooooooolaaaaaa

Sí que hi ha algú, sí!

-No tinc amics!

-No tinc amics!

Ostres, i tampoc té amics, igual que jo! Vaig a buscar-lo.

Així doncs el petit castor puja a dalt d'una canoa i es dirigeix cap a l'altra vora de l'estany.
Va remant i remant fins que es troba un ànec que estava tot sol.

-Hola Ànec, era'ts tu qui plorava i no tens amics?
-No era jo qui plorava però no tinc amics.
-Doncs puja a la canoa que serem amics!

L'ànec puja a la canoa i continuen remant i remant fins que es troben una llúdriga.

-Hola Llúdriga, era'ts tu qui plorava i no tens amics?
-No era jo qui plorava però no tinc amics.
-Doncs puja a la canoa que serem amics! - li diuen l'ànec i el petit castor.

Continuen el seu camí amb la llúdriga a la canoa remant i remant (és un estany molt gran) fins que es troben una tortuga.

-Hola Tortuga, era'ts tu qui plorava i no tens amics?
-No era jo qui plorava però no tinc amics.
-Doncs puja a la canoa que serem amics! - li diuen la llúdriga, l'ànec i el petit castor.

Així que tots quatre continuen remant i remant fins que arriben a l'altra banda de l'estany. Allà no hi ha un petit castor però sí que troben un castor molt vell i savi.

-Hola senyor castor, estava sol a l'altra banda del llac i he sentit un petit castor que també estava sol com jo. Que sap on és?
-Sí, es diu eco. I sempre està a l'altra banda del llac, estiguis on estiguis.
-Però jo l'estava buscant perquè estava trist i ell també.
-Si tu estàs trist, l'eco està trist. Si tu estàs content, l'eco està content.
-Ostres, però jo l'estava buscant perquè no tinc amics.
-Em tens a mi! - diu l'ànec,
-I a mi! - diu la llúdriga,
-I a mi! - diu la tortuga.
-Ostres és veritat ara sí que tinc molts amics!!!

I crida: - Tinc molts amics!
... - Tinc molts amics! - respon l'eco.

I vet aquí un gat, vet aquí un castor,
aquest conte s'ha amagat a dins de la foscor.

Per a qui li interessi comprar el conte:
http://www.llibresinfantils.es/index.php?ns=detalle&id_producto=25953