Hi havia una vegada un petit castor que vivia a la vora d'un llac. El petit castor però no tenia família ni amics i es trobava molt sol. Tan sol que es va posar a plorar. Però de cop va sentir que a l'altra banda del llac hi havia algú que també plorava i va parar de plorar. I va cridar:
- EEeeeeeeeeeeeeoooooooo
I va sentir
- EEeeeeeeeeoooooooo
Ui, em sembla que allà hi ha algú.
-Hooooooolaaaaaa
-Hooooooolaaaaaa
Sí que hi ha algú, sí!
-No tinc amics!
-No tinc amics!
Ostres, i tampoc té amics, igual que jo! Vaig a buscar-lo.
Així doncs el petit castor puja a dalt d'una canoa i es dirigeix cap a l'altra vora de l'estany.
Va remant i remant fins que es troba un ànec que estava tot sol.
-Hola Ànec, era'ts tu qui plorava i no tens amics?
-No era jo qui plorava però no tinc amics.
-Doncs puja a la canoa que serem amics!
L'ànec puja a la canoa i continuen remant i remant fins que es troben una llúdriga.
-Hola Llúdriga, era'ts tu qui plorava i no tens amics?
-No era jo qui plorava però no tinc amics.
-Doncs puja a la canoa que serem amics! - li diuen l'ànec i el petit castor.
Continuen el seu camí amb la llúdriga a la canoa remant i remant (és un estany molt gran) fins que es troben una tortuga.
-Hola Tortuga, era'ts tu qui plorava i no tens amics?
-No era jo qui plorava però no tinc amics.
-Doncs puja a la canoa que serem amics! - li diuen la llúdriga, l'ànec i el petit castor.
Així que tots quatre continuen remant i remant fins que arriben a l'altra banda de l'estany. Allà no hi ha un petit castor però sí que troben un castor molt vell i savi.
-Hola senyor castor, estava sol a l'altra banda del llac i he sentit un petit castor que també estava sol com jo. Que sap on és?
-Sí, es diu eco. I sempre està a l'altra banda del llac, estiguis on estiguis.
-Però jo l'estava buscant perquè estava trist i ell també.
-Si tu estàs trist, l'eco està trist. Si tu estàs content, l'eco està content.
-Ostres, però jo l'estava buscant perquè no tinc amics.
-Em tens a mi! - diu l'ànec,
-I a mi! - diu la llúdriga,
-I a mi! - diu la tortuga.
-Ostres és veritat ara sí que tinc molts amics!!!
I crida: - Tinc molts amics!
... - Tinc molts amics! - respon l'eco.
I vet aquí un gat, vet aquí un castor,
aquest conte s'ha amagat a dins de la foscor.
Per a qui li interessi comprar el conte:
http://www.llibresinfantils.es/index.php?ns=detalle&id_producto=25953
Aquest conte cada vegada que li llegeixo als peques m'emociona :-)
ResponEliminaI clar, pareu atenció perquè no és en absolut una tonteria de conte: Si tu estàs content els que et rodegen estaran contents, si tu estàs trist els que et rodegen estaran tristos, si tu t'enfades els que et rodegen s'enfadaran.
Tu ets l'imatge dels altres i els altres ho són de tu.