L'Arnau se'n va a la lluna

L'Arnau està pujant les escales de pedra de la casa de la muntanya agafat de la mà del seu pare. A mig pujar el pare diu:

-Arnau, que veus la lluna?
-Sí! ... Papi, jo vull anar a la lluna.

El seu pare, s'ajup al seu costat i li diu:

-Doncs si vols, aquest nit quan estiguis dormint pots anar-hi.
-Però jo no sé volar!
-Quan estàs dormint pots fer el que vulguis, inclús anar volant fins a la lluna.

Ja sopat i després de llegir un conte, l'Arnau està al llit estirat sobre el coixí amb les llums apagades.

-Bona nit guapo, que descansis a gust i que somiïs amb el que vulguis.
-Ei Papi, aquesta nit aniré a la lluna amb tu.
-Molt bé, doncs quan ja estiguis adormit i estiguis somiant em vens a buscar i ens en anem a la lluna. Bona nit guapo.

L'Arnau s'eleva del llit i veu que pot volar!! Dóna un parell de tombarelles per l'aire de l'habitació, treu el cap per la finestra tancada i fa un petit vol per fora de casa. Entra a l'habitació dels pares i agafa al pare:

-Ei papi, aixeca't que anem cap a la lluna!
-Anem, anem...
-Mira papi, mira com volo!!! -mentre va fent piruetes per l'aire.
-Molt bé Arnau! ... Estàs preparat per marxar?
-Sí anem -diu l'Arnau tot convençut.

El pare i l'Arnau surten volant per la finestra tancada

-Estem molt amunt! -diu l'Arnau
-Anem cap a la lluna

Així doncs surten volant cap a munt i més amunt deixant enrera les cases i deixant enrera la terra. Un cop arriben a la lluna l'Arnau seu a terra i es posa a jugar amb la sorra i a fer sorra fina. El pare també s'asseu al seu costat mirant a la terra i la resta del cel. L'Arnau de cop para de jugar amb la sorra i pregunta:

-Ei papi, perquè no hi plantes aquí.
-Aquesta és una història molt llarga, vols que te l'expliqui?
-Sí, explica-me-la.
-D'accord, aquesta és la història de la lluna. La lluna fa molts molts anys tenia tot tipus de plantes, d'animals i també hi vivien moltes persones que cuidaven de tot. I anava viatjant per les estrelles i pels planetes. Quan trobaven un planeta que els agradava hi posaven plantes, animals i a vegades també s'hi quedaven persones que s'havien enamorat del planeta. Fins que un dia entre tots els planetes va arribar a la terra i mai havien vist un planeta tan bonic. Així que la lluna hi anava posant plantes i més plantes, animals i més animals perquè era tan bonic que tot volien anar-hi a viure. Al final totes les plantes, animals i persones van acabar baixant a la terra per viure-hi. La lluna es va quedar donant voltes a la terra esperant pacientment per si algú volia tornar i continuar el viatge. Per això ara no hi viuen plantes ni animals ni persones a la lluna.

Després de jugar una estona més per la lluna l'Arnau diu:

-Em sembla que vull anar cap a casa.
-Doncs quan tu vulguis marxem.

Així doncs, tornen volant igual que havien fet les plantes, els animals i les persones abans que ells.
Un cop a casa el pare se'n torna al llit:

-Me'n vaig a continuar dormint, bona nit guapo!

L'Arnau estirat al seu llit veu la lluna per la finestra i li diu:

-Bona nit lluna.