Noc, noc!

El futur truca a la porta i no queda altra que escoltar-lo! Bueno, sempre es podria ignorar però, clar, llavors quina gràcia té la vida?

Primer truca la Inèlia Benz ascension101.com acceleration:

Acceleration of Ascension. Diu que ha rebut instruccions de la source (diguem-li source, Déu, Jo-superior) i que els canvis s'acceleren en 1000 vegades respecte a la velocitat que ja portàvem [tot el que hem canviat en 2 anys multiplicat per 1000?!?!?!]. Les instruccions diuen que hem de desenvolupar el 100% del nostre potencial i que per fer-ho bàsicament hem de treure les nostres pors (les nostres limitacions). Sí, sí, no li diu a la Inèlia que ha de desenvolupar el 100%, ens ho diu a tots nosaltres, a tu també! Per fer això és necessari processar les nostres pors, escoltar-les, fer-les sortir per veure que són nostres, sóm nosaltres que hem creat les pors i no passa res. Hem d'estimar les pors, entendre que tenen el seu dret a existir. Entendre que les pors ens han aportat sabiduria, coneixement, ens han fet madurar. Gràcies pors. I un cop les hem assimilat desapareixen perquè aquesta por ja no ens fa por.

Exercici de Fear processing exercise

Per processar les pors el primer que hem de fer és veure quina és la por que ens fa més por, la més gran, la terrible. Vaig fer aquest exercici: inspira suau, bufa fort, inspira suau, bufa fort, inspira suau, bufa fort i ara continua respirant al teu ritme. Ara mira en el teu cos, pregunta-li quina és la teva por més gran. Si no la troves potser està amagada en un mal de panxa, un mal d'esquena, un dolor al coll. Jo no la vaig haver de buscar gaire, em va aparèixer de cop i sense retenció. Era la por a perdre el meu lloc en la societat. La por a que en el camí de l'ascensió (de la meva descoberta) hagués de deixar la meva família i que la societat (els amics, família, companys, coneguts) tot em jutgessin com a boig, imprudent, temerari, inconscient. Por a perdre els meus fills, no poder tornar a tenir contacte amb ells perquè me'ls han tret judicialment i se'm considera un boig sense capacitat de cuidar uns nens. Por a no poder educar-los en la llibertat. Por a ser un pobre desgraciat sense ingressos demanant pel carrer. Un cop la por ja em dominava completament i ja no avançava més vaig respirar amb amor, amb pau i tranquilitat. Llavors van aparèixer la Núria i el Dani i el Xavi que em donarien amor i suport a les meves decisions siguin les que siguin. Després vaig veure un grup de gent conscient que m'acollirien com a família perquè entre la gent conscient només hi ha amor. I a partir d'aquí la feina, amb gent conscient apoiant-me segur que trobaria alguna cosa per fer. Va renéixer la meva tranquilitat i confiança. Jo puc. Por vine que ja estic preparat. Ja estic preparat. Potser no serà agradable però la recompensa val la pena.

Amb tot això vaig aconseguir tractar amb la por, però no treure-la del tot.

Noc, noc!!

I ara qui pica a la porta?? Emilio Fiel:

Així que Déu em regala a pocs minuts de casa meva una escola de l'Emilio Fiel. Com diria el Capitán Alatriste, pardiez, no queda sinó batirnos!! I uns cursos que no duren ni tot el cap de setmana i que gràcies a la comprensió i amor infinit de la Judit podré assistir. Primera sessió del 16 al 19 de febrer.

I per més cachondeo l'Emilio Fiel penja al seu blog: Atentos a los signos

Hemos de estar atentos a los signos y sincronicidades que llegan como fruto de la formulación de nuestros propósitos. En cuanto creamos un objetivo y nos focalizamos en él, el universo y el espíritu nos traen guía y respuesta a través de sucesos que parecen casuales, junto a situaciones que dan respuesta a nuestras inquietudes.

Futur, que vinc!!!! :-)