Últimament sóc molt conscient dels somnis i m'estan ajudant a entendre la lògica darrera seu. Vaig fer un exercici de la Inèlia Benz que tractava de sanar el cos emocional. Com a resultat deia que era molt probable que tingués somnis amb moltes emocions negatives i així va ser però les emocions negatives hi eren abans de l'exercici l'únic que ara en sóc molt més conscient. Deia que el més important era quedar-se amb quina emoció era la clau del somni perquè tot somni es crea per viure una emoció en concret i ara això ho miro en detall.
Dos somnis que he tingut últimament:
Estic en una estació de tren amb la Judit, l'Arnau i l'Àlex. Entrem tots al tren amb presses i em deixo a l'Àlex a fora i el tren se'n va sense el petit i sense poder fer-hi res al respecte. Després em dedico a donar voltes i a intentar tornar a l'estació (que és la cosa més complicada del món tot i que estava en la parada anterior) però no puc, no sóc capaç. El sentiment principal i tot i que pugui semblar raro és la por a cagar-la. El que em fa més angoixa no és que ell ho estigui passant malament és el què diran de mi, és el fet de jo ser el culpable d'haver perdut a l'Àlex no el fet que l'haguem perdut.
Estem en una ciutat tremendament gran, molt atrefagada, jo sóc el responsable de la família i per culpa de la crisis la inflació es dispara, perdem poder adquisitiu de forma alarmant cosa que ens convertirà en pobres si no hi fem res al respecte. Jo sé que ho podria haver evitat però no ho he fet i sé que podria prendre mesures en qualsevol moment però no ho acabo de fer (en part perquè tinc confiança en que tot anirà bé però no m'acabo de creure la confiança) i mentrestant la inflació ens va menjant la vida.
Aquí no tinc del tot clara l'emoció dominant tot i que el que primer em surt és la por a fallar (una altra vegada). Jo podria haver superat aquest procés però per por no sóc capaç.
És curiós perquè no havia reflexionat realment què hi havia darrera dels somnis fins que no ho he posat per escrit. Una altra cosa curiosa és que per molt que estan despert probablement no cauria en la profunditat del sentiment perquè hi aplicaria autocontrol, disciplina i confiança en els somnis hi caic de quatre potes. Sóc indefens total. Suposo que haig de saber viure l'emoció plenament sense jutjar-la ni lluitar contra ella i intentant disfrutar-la. Un cop ho aconsegueixi aleshores ja podré somiar altres coses més interessants.
Bona nit onironautes! :-)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris inelia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris inelia. Mostrar tots els missatges
divendres, 6 d’abril del 2012
divendres, 3 de febrer del 2012
Víctima o agressor?
Sents pena per l'agredit? I ràbia cap a l'agressor?
Doncs llavors els estàs treient el seu poder, els estàs considerant inferiors a tu.
Ells van escollir viure aquesta experiència com a Déus conscients que són.
Això vol dir que si veiem una persona pegant a un nen no hem de fer res?
No, si veiem una situació així és perquè entre tots hem decidit compartir aquesta experiència i això vol dir que si creiem que hem d'ajudar així ho hem de fer.
Com podem ajudar?
Mostrant a l'agredit i a l'agressor que aquest joc de víctima/agressor no porta enlloc i no és més que un joc. Tu pots para quan vulguis; has escollit començar, tu esculls quan pares.
El post de la Inelia Benz tractant aquest tema:
http://ascension101.com/en/ascension-information/54-january-2012/191-i-am-a-victim-a-link-in-the-chain-of-enslavement.html
Doncs llavors els estàs treient el seu poder, els estàs considerant inferiors a tu.
Ells van escollir viure aquesta experiència com a Déus conscients que són.
Això vol dir que si veiem una persona pegant a un nen no hem de fer res?
No, si veiem una situació així és perquè entre tots hem decidit compartir aquesta experiència i això vol dir que si creiem que hem d'ajudar així ho hem de fer.
Com podem ajudar?
Mostrant a l'agredit i a l'agressor que aquest joc de víctima/agressor no porta enlloc i no és més que un joc. Tu pots para quan vulguis; has escollit començar, tu esculls quan pares.
El post de la Inelia Benz tractant aquest tema:
http://ascension101.com/en/ascension-information/54-january-2012/191-i-am-a-victim-a-link-in-the-chain-of-enslavement.html
dimarts, 24 de gener del 2012
Noc, noc!
El futur truca a la porta i no queda altra que escoltar-lo! Bueno, sempre es podria ignorar però, clar, llavors quina gràcia té la vida?
Primer truca la Inèlia Benz ascension101.com acceleration:
Acceleration of Ascension. Diu que ha rebut instruccions de la source (diguem-li source, Déu, Jo-superior) i que els canvis s'acceleren en 1000 vegades respecte a la velocitat que ja portàvem [tot el que hem canviat en 2 anys multiplicat per 1000?!?!?!]. Les instruccions diuen que hem de desenvolupar el 100% del nostre potencial i que per fer-ho bàsicament hem de treure les nostres pors (les nostres limitacions). Sí, sí, no li diu a la Inèlia que ha de desenvolupar el 100%, ens ho diu a tots nosaltres, a tu també! Per fer això és necessari processar les nostres pors, escoltar-les, fer-les sortir per veure que són nostres, sóm nosaltres que hem creat les pors i no passa res. Hem d'estimar les pors, entendre que tenen el seu dret a existir. Entendre que les pors ens han aportat sabiduria, coneixement, ens han fet madurar. Gràcies pors. I un cop les hem assimilat desapareixen perquè aquesta por ja no ens fa por.
Exercici de Fear processing exercise
Per processar les pors el primer que hem de fer és veure quina és la por que ens fa més por, la més gran, la terrible. Vaig fer aquest exercici: inspira suau, bufa fort, inspira suau, bufa fort, inspira suau, bufa fort i ara continua respirant al teu ritme. Ara mira en el teu cos, pregunta-li quina és la teva por més gran. Si no la troves potser està amagada en un mal de panxa, un mal d'esquena, un dolor al coll. Jo no la vaig haver de buscar gaire, em va aparèixer de cop i sense retenció. Era la por a perdre el meu lloc en la societat. La por a que en el camí de l'ascensió (de la meva descoberta) hagués de deixar la meva família i que la societat (els amics, família, companys, coneguts) tot em jutgessin com a boig, imprudent, temerari, inconscient. Por a perdre els meus fills, no poder tornar a tenir contacte amb ells perquè me'ls han tret judicialment i se'm considera un boig sense capacitat de cuidar uns nens. Por a no poder educar-los en la llibertat. Por a ser un pobre desgraciat sense ingressos demanant pel carrer. Un cop la por ja em dominava completament i ja no avançava més vaig respirar amb amor, amb pau i tranquilitat. Llavors van aparèixer la Núria i el Dani i el Xavi que em donarien amor i suport a les meves decisions siguin les que siguin. Després vaig veure un grup de gent conscient que m'acollirien com a família perquè entre la gent conscient només hi ha amor. I a partir d'aquí la feina, amb gent conscient apoiant-me segur que trobaria alguna cosa per fer. Va renéixer la meva tranquilitat i confiança. Jo puc. Por vine que ja estic preparat. Ja estic preparat. Potser no serà agradable però la recompensa val la pena.
Amb tot això vaig aconseguir tractar amb la por, però no treure-la del tot.
Noc, noc!!
I ara qui pica a la porta?? Emilio Fiel:
Així que Déu em regala a pocs minuts de casa meva una escola de l'Emilio Fiel. Com diria el Capitán Alatriste, pardiez, no queda sinó batirnos!! I uns cursos que no duren ni tot el cap de setmana i que gràcies a la comprensió i amor infinit de la Judit podré assistir. Primera sessió del 16 al 19 de febrer.
I per més cachondeo l'Emilio Fiel penja al seu blog: Atentos a los signos
Hemos de estar atentos a los signos y sincronicidades que llegan como fruto de la formulación de nuestros propósitos. En cuanto creamos un objetivo y nos focalizamos en él, el universo y el espíritu nos traen guía y respuesta a través de sucesos que parecen casuales, junto a situaciones que dan respuesta a nuestras inquietudes.
Futur, que vinc!!!! :-)
Primer truca la Inèlia Benz ascension101.com acceleration:
Acceleration of Ascension. Diu que ha rebut instruccions de la source (diguem-li source, Déu, Jo-superior) i que els canvis s'acceleren en 1000 vegades respecte a la velocitat que ja portàvem [tot el que hem canviat en 2 anys multiplicat per 1000?!?!?!]. Les instruccions diuen que hem de desenvolupar el 100% del nostre potencial i que per fer-ho bàsicament hem de treure les nostres pors (les nostres limitacions). Sí, sí, no li diu a la Inèlia que ha de desenvolupar el 100%, ens ho diu a tots nosaltres, a tu també! Per fer això és necessari processar les nostres pors, escoltar-les, fer-les sortir per veure que són nostres, sóm nosaltres que hem creat les pors i no passa res. Hem d'estimar les pors, entendre que tenen el seu dret a existir. Entendre que les pors ens han aportat sabiduria, coneixement, ens han fet madurar. Gràcies pors. I un cop les hem assimilat desapareixen perquè aquesta por ja no ens fa por.
Exercici de Fear processing exercise
Per processar les pors el primer que hem de fer és veure quina és la por que ens fa més por, la més gran, la terrible. Vaig fer aquest exercici: inspira suau, bufa fort, inspira suau, bufa fort, inspira suau, bufa fort i ara continua respirant al teu ritme. Ara mira en el teu cos, pregunta-li quina és la teva por més gran. Si no la troves potser està amagada en un mal de panxa, un mal d'esquena, un dolor al coll. Jo no la vaig haver de buscar gaire, em va aparèixer de cop i sense retenció. Era la por a perdre el meu lloc en la societat. La por a que en el camí de l'ascensió (de la meva descoberta) hagués de deixar la meva família i que la societat (els amics, família, companys, coneguts) tot em jutgessin com a boig, imprudent, temerari, inconscient. Por a perdre els meus fills, no poder tornar a tenir contacte amb ells perquè me'ls han tret judicialment i se'm considera un boig sense capacitat de cuidar uns nens. Por a no poder educar-los en la llibertat. Por a ser un pobre desgraciat sense ingressos demanant pel carrer. Un cop la por ja em dominava completament i ja no avançava més vaig respirar amb amor, amb pau i tranquilitat. Llavors van aparèixer la Núria i el Dani i el Xavi que em donarien amor i suport a les meves decisions siguin les que siguin. Després vaig veure un grup de gent conscient que m'acollirien com a família perquè entre la gent conscient només hi ha amor. I a partir d'aquí la feina, amb gent conscient apoiant-me segur que trobaria alguna cosa per fer. Va renéixer la meva tranquilitat i confiança. Jo puc. Por vine que ja estic preparat. Ja estic preparat. Potser no serà agradable però la recompensa val la pena.
Amb tot això vaig aconseguir tractar amb la por, però no treure-la del tot.
Noc, noc!!
I ara qui pica a la porta?? Emilio Fiel:
Així que Déu em regala a pocs minuts de casa meva una escola de l'Emilio Fiel. Com diria el Capitán Alatriste, pardiez, no queda sinó batirnos!! I uns cursos que no duren ni tot el cap de setmana i que gràcies a la comprensió i amor infinit de la Judit podré assistir. Primera sessió del 16 al 19 de febrer.
I per més cachondeo l'Emilio Fiel penja al seu blog: Atentos a los signos
Hemos de estar atentos a los signos y sincronicidades que llegan como fruto de la formulación de nuestros propósitos. En cuanto creamos un objetivo y nos focalizamos en él, el universo y el espíritu nos traen guía y respuesta a través de sucesos que parecen casuales, junto a situaciones que dan respuesta a nuestras inquietudes.
Futur, que vinc!!!! :-)
dijous, 29 de desembre del 2011
El gran dictador, el millor discurs
M'ha emocionat el discurs de El Gran Dictador i crec que en el moment present l'hem de recordar i tenir més present que mai. Aquí va:
divendres, 9 de desembre del 2011
If fear didn't exist in the planet, what sort of planet would it be
Si no existís la por, quin tipus de planeta seria?
Inelia Benz ens parla sobre 2012, què és i com el notarem.
Tret de:
http://mundoaura.blogspot.com
Inelia Benz ens parla sobre 2012, què és i com el notarem.
Tret de:
http://mundoaura.blogspot.com
dissabte, 8 d’octubre del 2011
Test Jo-cos
-Cos, tinc a l'Àlex dormint en braços. El deixo o l'aguanto una miqueta més?
[Pell de gallina en els braços]
-Molt bé, el deixo. ... Així m'agrada, dorm guapo. Molt bona nit.
Gràcies cos!
[Pell de gallina en els braços]
-Molt bé, el deixo. ... Així m'agrada, dorm guapo. Molt bona nit.
Gràcies cos!
dissabte, 24 de setembre del 2011
Un petit pas
M'he despertat d'hora, com quasi cada matí últimament, m'he assegut al terra del menjador amb l'esquena recolzada al sofà, he engegat l'ordinador sense engegar el router, m'he posat els auriculars i m'he posat la meditació del millor jo futur de la Inelia Benz.
Inspira 1 2 3 aguanta, expulsa 1 2 3,... amb la seva veu en pau, segura i que irradia seguretat i confiança.
He aconseguit dialogar amb un jo del futur que era feliç tot i que segur que no era el més feliç de tots els meus jos futurs. Però malgrat tot, hem parlat i després li he demanat per entrar a dins seu que m'ha deixat encantat de donar-me aquesta oportunitat.
Ha estat una gran experiència. Gràcies jo :-)
Inspira 1 2 3 aguanta, expulsa 1 2 3,... amb la seva veu en pau, segura i que irradia seguretat i confiança.
He aconseguit dialogar amb un jo del futur que era feliç tot i que segur que no era el més feliç de tots els meus jos futurs. Però malgrat tot, hem parlat i després li he demanat per entrar a dins seu que m'ha deixat encantat de donar-me aquesta oportunitat.
Ha estat una gran experiència. Gràcies jo :-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)