La lògica dels somnis

Últimament sóc molt conscient dels somnis i m'estan ajudant a entendre la lògica darrera seu. Vaig fer un exercici de la Inèlia Benz que tractava de sanar el cos emocional. Com a resultat deia que era molt probable que tingués somnis amb moltes emocions negatives i així va ser però les emocions negatives hi eren abans de l'exercici l'únic que ara en sóc molt més conscient. Deia que el més important era quedar-se amb quina emoció era la clau del somni perquè tot somni es crea per viure una emoció en concret i ara això ho miro en detall.

Dos somnis que he tingut últimament:

Estic en una estació de tren amb la Judit, l'Arnau i l'Àlex. Entrem tots al tren amb presses i em deixo a l'Àlex a fora i el tren se'n va sense el petit i sense poder fer-hi res al respecte. Després em dedico a donar voltes i a intentar tornar a l'estació (que és la cosa més complicada del món tot i que estava en la parada anterior) però no puc, no sóc capaç. El sentiment principal i tot i que pugui semblar raro és la por a cagar-la. El que em fa més angoixa no és que ell ho estigui passant malament és el què diran de mi, és el fet de jo ser el culpable d'haver perdut a l'Àlex no el fet que l'haguem perdut.

Estem en una ciutat tremendament gran, molt atrefagada, jo sóc el responsable de la família i per culpa de la crisis la inflació es dispara, perdem poder adquisitiu de forma alarmant cosa que ens convertirà en pobres si no hi fem res al respecte. Jo sé que ho podria haver evitat però no ho he fet i sé que podria prendre mesures en qualsevol moment però no ho acabo de fer (en part perquè tinc confiança en que tot anirà bé però no m'acabo de creure la confiança) i mentrestant la inflació ens va menjant la vida.
Aquí no tinc del tot clara l'emoció dominant tot i que el que primer em surt és la por a fallar (una altra vegada). Jo podria haver superat aquest procés però per por no sóc capaç.

És curiós perquè no havia reflexionat realment què hi havia darrera dels somnis fins que no ho he posat per escrit. Una altra cosa curiosa és que per molt que estan despert probablement no cauria en la profunditat del sentiment perquè hi aplicaria autocontrol, disciplina i confiança en els somnis hi caic de quatre potes. Sóc indefens total. Suposo que haig de saber viure l'emoció plenament sense jutjar-la ni lluitar contra ella i intentant disfrutar-la. Un cop ho aconsegueixi aleshores ja podré somiar altres coses més interessants.

Bona nit onironautes! :-)