Viatjant en el temps

Estic parat amb el meu mestre (l'Arnau) que està ocupat amagant-se en el llindar d'una finestra.

Sento el riu, sento els ocells, veig el dia núvol, l'herba molla i penso:

Si l'Arnau fos caminador viatjaria en l'espai però en canvi estic aquí parat mirant el mateix paisatge. Però no és el mateix perquè tot canvia constantment, de fet el no canvi és una il·lusió, és un engany. Aquells sons no es repetiran, l'aigua no tornarà a caure igual ni serà la mateixa partícula d'aigua, l'ocell mai tornarà a volar fent aquest camí, les plantes han crescut, s'han mogut, l'aire no està a on estava, la llum ha canviat, ...

Estic viatjant en el temps. Estic en el mateix lloc (mentida) en un entorn que canvia davant meu i jo que canvio en funció del que vaig percebent (ja no sóc el mateix que ha començat a viatjar).

Tot moment és únic i irrepetible i per tant cal assaborir-lo com a tal. No el deixis passar que ja s'ha escapat. Fiuuu :-)