Gràcies

Gràcies, Pare, que m’has ensenyat la passió per guarir, el significat de la justícia, els valors ètics, a tenir la ment oberta i a demanar perdó quan m’equivoco.

Gràcies, Mare, que m’has ensenyat la perseverància i la constància d’estar al costat dels que ho necessiten, la paciència, la importància de la família i a tenir sempre una abraçada a punt, una abraçada que diu més que totes les paraules no dites.

Amb tot el vostre Amor i la seguretat del niu que vau construir per nosaltres, els vostres fills, jo m’he anat formant com a persona. I gràcies a tot plegat avui sóc com sóc, una persona adulta preparada per cavalcar la Vida.

Gràcies Adrià i Clara que m’ensenyeu a estar present a cada instant, a no oblidar-me de mi, dels meus desitjos, les meves necessitats, que m’ensenyeu que la Vida és joc (no cal prendre-la seriosament) i present (ni passat ni futur).

Gràcies Xavier, per compartir amb mi aquest camí, per guiar-me amb els teus consells quan vaig perduda, per ajudar-me a veure coses que jo no veig, per entendre’m quan ningú més m’entén.

Gràcies Daniel per ensenyar-me una altra manera de fer les coses, per acceptar els meus defectes sense amagar-me’ls, per recolzar-me en les meves decisions, per compartir amb mi aquest camí de Vida.

A tots vosaltres i a mi mateixa:

            Gràcies Mestres!

Recordatori: Sóc perfecte tal com sóc.