Demà 21/12/2012 acaba un període que ha estat marcat per la pèrdua de connexió amb el nostre esperit.
Què vindrà demà? Ho creem entre tots. Així que us prego que demà dediquem al dia a crear el futur més bonic que cadascú sigui capaç de somiar.
Creem un món preciós, aquesta és la nostra opció.
Bon any i bona vida a tots. Una abraçada amb tot el meu amor :-)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris somni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris somni. Mostrar tots els missatges
dijous, 20 de desembre del 2012
dimarts, 17 de juliol del 2012
Atrévete
Comienza a realizar todos tus sueños por locos que parezcan.
De esta manera encontrarás tu don en la nueva energía.
La magia y el poder interno se esconden en la temeridad
y en el valor de correr riesgos.
Si estás dispuesto a entregar hasta tu vida por lo que deseas, nada podrá oponerse a tu voluntad.
De esta manera encontrarás tu don en la nueva energía.
La magia y el poder interno se esconden en la temeridad
y en el valor de correr riesgos.
Si estás dispuesto a entregar hasta tu vida por lo que deseas, nada podrá oponerse a tu voluntad.
dilluns, 4 de juny del 2012
Somiant contra les feres
Cada nit em toca córrer davant d'animals. L'altre dia en somnis estava caminant amb el Ferran i un tigre em volia atacar; meditant un ós també em volia saltar a sobre i aquesta nit, quan estava corrent per atrapar a uns amics, agafo una drecera, haig de creuar un rierol i hi ha un tancat amb unes vaques. La vaca em vol atacar, tots dos ho sabem. Creuo molt ràpid intentant pujar d'un salt a l'altra banda però no em dóna temps i la vaca m'ataca. Com que m'agafa resetejo el somni i intento passar de mil formes diferents sense superar l'obstacle i al final salto de tros de somni.
Ja despert m'ha fet pensar en un moment que vaig viure estant despert. Estàvem amb la família caminant direcció al Montarto en un prat amb un bon manat de vaques pastant-hi. Jo vaig entrar en el prat amb el cor encongit al veure que no podia passar-les ni per l'esquerra ni per la dreta i que per tant no em quedava més opció que passar pel mig. Anava caminant mirant cada vaca amb recel i deixant un sospir intern cada cop que en deixava una enrera. De cop una vaca arrenca a córrer cap a mi sense previ avís ni provocació (ja havia mirat que no tingués cap vedell a prop), jo em poso a córrer com un desesperat veient la bèstia descomunal corrent darrera meu, salto un rierol sense aigua d'un metre d'ample i un pam profund i decideixo que saltat allò ja estic salvat, em paro, em dono la volta i la vaca para de córrer cap a mi i se'n va cap a una altra direcció.
Versión en español
Ja despert m'ha fet pensar en un moment que vaig viure estant despert. Estàvem amb la família caminant direcció al Montarto en un prat amb un bon manat de vaques pastant-hi. Jo vaig entrar en el prat amb el cor encongit al veure que no podia passar-les ni per l'esquerra ni per la dreta i que per tant no em quedava més opció que passar pel mig. Anava caminant mirant cada vaca amb recel i deixant un sospir intern cada cop que en deixava una enrera. De cop una vaca arrenca a córrer cap a mi sense previ avís ni provocació (ja havia mirat que no tingués cap vedell a prop), jo em poso a córrer com un desesperat veient la bèstia descomunal corrent darrera meu, salto un rierol sense aigua d'un metre d'ample i un pam profund i decideixo que saltat allò ja estic salvat, em paro, em dono la volta i la vaca para de córrer cap a mi i se'n va cap a una altra direcció.
Versión en español
dijous, 24 de maig del 2012
La mayor herramienta creadora
Estamos creando el mundo constantemente incluso el tiempo es una creación pero en vez de hacerlo de forma inconsciente lo podemos hacer de forma consciente a través de soñar despierto.
¿Cómo?
Tret de ascension101.com
¿Cómo?
Tret de ascension101.com
divendres, 18 de maig del 2012
Perseguint-me fugint de mi
Arranca la carrera. Estic conduint un cotxe de joguina en un videojoc, el marcador a dalt de la pantalla posa que vaig 3r. No controlo gaire, el cotxe culeja bastant, em falta pràctica. Cada cop tinc més cotxes davant, no vaig bé. Per avançar posicions decideixo agafar la drecera (que acabo de crear) que surt a mà dreta. És una baixada molt dreta, en un camí pedregós i vaig apurant el cotxe per no caure pendent avall (com mola apurar! :-) . Arribo a baix i passa el peloton de la cursa de bicis en la que estic participant. M'afanyo per atrapar-los però no puc avançar, no tinc bici i em costa moure el cos. Amb les mans vaig estirant i saltant-arrastrant-me per sobre de la taula on estan els meus coneguts menjant i invetiablement vaig tirant coses a terra molestant a uns quants tot i que no em fan gaire cas, però com a mínim sóc capaç de moure'm.
I aquest és el retrat de la meva lluita: intentar per l'esforç i la persecució arribar a la veritat, a la màgia, al poder. Però la resposta està en el silenci, la resposta està darrera, la resposta me l'estan xiulant a l'orella.
A la veritat no s'hi arriba, la veritat arriba a qui l'espera en silenci i amb el cor en pau.
Shhhhhhh
Versión en español
I aquest és el retrat de la meva lluita: intentar per l'esforç i la persecució arribar a la veritat, a la màgia, al poder. Però la resposta està en el silenci, la resposta està darrera, la resposta me l'estan xiulant a l'orella.
A la veritat no s'hi arriba, la veritat arriba a qui l'espera en silenci i amb el cor en pau.
Shhhhhhh
Versión en español
divendres, 6 d’abril del 2012
La lògica dels somnis
Últimament sóc molt conscient dels somnis i m'estan ajudant a entendre la lògica darrera seu. Vaig fer un exercici de la Inèlia Benz que tractava de sanar el cos emocional. Com a resultat deia que era molt probable que tingués somnis amb moltes emocions negatives i així va ser però les emocions negatives hi eren abans de l'exercici l'únic que ara en sóc molt més conscient. Deia que el més important era quedar-se amb quina emoció era la clau del somni perquè tot somni es crea per viure una emoció en concret i ara això ho miro en detall.
Dos somnis que he tingut últimament:
Estic en una estació de tren amb la Judit, l'Arnau i l'Àlex. Entrem tots al tren amb presses i em deixo a l'Àlex a fora i el tren se'n va sense el petit i sense poder fer-hi res al respecte. Després em dedico a donar voltes i a intentar tornar a l'estació (que és la cosa més complicada del món tot i que estava en la parada anterior) però no puc, no sóc capaç. El sentiment principal i tot i que pugui semblar raro és la por a cagar-la. El que em fa més angoixa no és que ell ho estigui passant malament és el què diran de mi, és el fet de jo ser el culpable d'haver perdut a l'Àlex no el fet que l'haguem perdut.
Estem en una ciutat tremendament gran, molt atrefagada, jo sóc el responsable de la família i per culpa de la crisis la inflació es dispara, perdem poder adquisitiu de forma alarmant cosa que ens convertirà en pobres si no hi fem res al respecte. Jo sé que ho podria haver evitat però no ho he fet i sé que podria prendre mesures en qualsevol moment però no ho acabo de fer (en part perquè tinc confiança en que tot anirà bé però no m'acabo de creure la confiança) i mentrestant la inflació ens va menjant la vida.
Aquí no tinc del tot clara l'emoció dominant tot i que el que primer em surt és la por a fallar (una altra vegada). Jo podria haver superat aquest procés però per por no sóc capaç.
És curiós perquè no havia reflexionat realment què hi havia darrera dels somnis fins que no ho he posat per escrit. Una altra cosa curiosa és que per molt que estan despert probablement no cauria en la profunditat del sentiment perquè hi aplicaria autocontrol, disciplina i confiança en els somnis hi caic de quatre potes. Sóc indefens total. Suposo que haig de saber viure l'emoció plenament sense jutjar-la ni lluitar contra ella i intentant disfrutar-la. Un cop ho aconsegueixi aleshores ja podré somiar altres coses més interessants.
Bona nit onironautes! :-)
Dos somnis que he tingut últimament:
Estic en una estació de tren amb la Judit, l'Arnau i l'Àlex. Entrem tots al tren amb presses i em deixo a l'Àlex a fora i el tren se'n va sense el petit i sense poder fer-hi res al respecte. Després em dedico a donar voltes i a intentar tornar a l'estació (que és la cosa més complicada del món tot i que estava en la parada anterior) però no puc, no sóc capaç. El sentiment principal i tot i que pugui semblar raro és la por a cagar-la. El que em fa més angoixa no és que ell ho estigui passant malament és el què diran de mi, és el fet de jo ser el culpable d'haver perdut a l'Àlex no el fet que l'haguem perdut.
Estem en una ciutat tremendament gran, molt atrefagada, jo sóc el responsable de la família i per culpa de la crisis la inflació es dispara, perdem poder adquisitiu de forma alarmant cosa que ens convertirà en pobres si no hi fem res al respecte. Jo sé que ho podria haver evitat però no ho he fet i sé que podria prendre mesures en qualsevol moment però no ho acabo de fer (en part perquè tinc confiança en que tot anirà bé però no m'acabo de creure la confiança) i mentrestant la inflació ens va menjant la vida.
Aquí no tinc del tot clara l'emoció dominant tot i que el que primer em surt és la por a fallar (una altra vegada). Jo podria haver superat aquest procés però per por no sóc capaç.
És curiós perquè no havia reflexionat realment què hi havia darrera dels somnis fins que no ho he posat per escrit. Una altra cosa curiosa és que per molt que estan despert probablement no cauria en la profunditat del sentiment perquè hi aplicaria autocontrol, disciplina i confiança en els somnis hi caic de quatre potes. Sóc indefens total. Suposo que haig de saber viure l'emoció plenament sense jutjar-la ni lluitar contra ella i intentant disfrutar-la. Un cop ho aconsegueixi aleshores ja podré somiar altres coses més interessants.
Bona nit onironautes! :-)
divendres, 7 d’octubre del 2011
Colla d'assassins, voleu prendre algo?
Estic somiant.
Estic a la casa de la muntanya, a l'habitació rosa. Sé que venen una colla d'assassins que van cap a la porta principal per entrar a dins de casa. El porticó està tancat. Intento obrir-lo amb la ment per veure els assassins però no puc, i en canvi sí que veig els assassins. Busco desesperadament formes d'amagar als nens perquè no els trobin. Un forat ens els matalassos de a baix faria el fet, però no tenim temps. Mataran als nens. Sé que venen a matar.
Em desperto.
Venen a matar perquè jo somio que em venen a matar. No són agressius perquè portin armes. Potser són un grup de milicians que ens venen a ajudar. Són el que jo penso que són.
Perdoneu per haver-vos dit que ereu assassins. Sigueu benvinguts a casa.
Voleu prendre algo?
Estic a la casa de la muntanya, a l'habitació rosa. Sé que venen una colla d'assassins que van cap a la porta principal per entrar a dins de casa. El porticó està tancat. Intento obrir-lo amb la ment per veure els assassins però no puc, i en canvi sí que veig els assassins. Busco desesperadament formes d'amagar als nens perquè no els trobin. Un forat ens els matalassos de a baix faria el fet, però no tenim temps. Mataran als nens. Sé que venen a matar.
Em desperto.
Venen a matar perquè jo somio que em venen a matar. No són agressius perquè portin armes. Potser són un grup de milicians que ens venen a ajudar. Són el que jo penso que són.
Perdoneu per haver-vos dit que ereu assassins. Sigueu benvinguts a casa.
Voleu prendre algo?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)