Arranca la carrera. Estic conduint un cotxe de joguina en un videojoc, el marcador a dalt de la pantalla posa que vaig 3r. No controlo gaire, el cotxe culeja bastant, em falta pràctica. Cada cop tinc més cotxes davant, no vaig bé. Per avançar posicions decideixo agafar la drecera (que acabo de crear) que surt a mà dreta. És una baixada molt dreta, en un camí pedregós i vaig apurant el cotxe per no caure pendent avall (com mola apurar! :-) . Arribo a baix i passa el peloton de la cursa de bicis en la que estic participant. M'afanyo per atrapar-los però no puc avançar, no tinc bici i em costa moure el cos. Amb les mans vaig estirant i saltant-arrastrant-me per sobre de la taula on estan els meus coneguts menjant i invetiablement vaig tirant coses a terra molestant a uns quants tot i que no em fan gaire cas, però com a mínim sóc capaç de moure'm.
I aquest és el retrat de la meva lluita: intentar per l'esforç i la persecució arribar a la veritat, a la màgia, al poder. Però la resposta està en el silenci, la resposta està darrera, la resposta me l'estan xiulant a l'orella.
A la veritat no s'hi arriba, la veritat arriba a qui l'espera en silenci i amb el cor en pau.
Shhhhhhh
Versión en español
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada