dijous, 3 de maig del 2012
Tot està bé
Per molt que a vegades no ho sembli, tot està bé.
Tot passa perquè ha de passar, era necessari.
Així que no ho neguis, no ho evitis, no reneguis. Disfruta-ho!
Com li dic a l'Arnau, avui anirem a l'escola. Què vols fer abans d'anar-hi, plorar molta estona o anar jugar al menjador?
Tu esculls.
Versión en español
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Però clar, una cosa és veure que tot el que passa als altres està bé i l'altra és veure que les coses que et passen a tu estan bé. I per això estan els amics, per fer-te veure les coses que no veus perquè estàs massa ocupat mirant-te el melic
ResponEliminaGràcies Xavi per fer-m'hi pensar!! :-)
A cadascú, amb la mateixa situació, se li remouen coses diferents (just allò que ha de treballar). A mi, si el meu fill es posa a plorar dient que no vol anar a l'escola, em començo a qüestionar tot (entra en acció la indecisió i el voler-ho fer tot "perfecte"). I si el deixo que es quedi a casa? Si jo no vull anar a treballar cada dia, com el puc obligar a que vagi cada dia a l'escola? Però haig de veure més enllà: el meu fill només m'està provant. Ell voldria estar 24 hores amb mi, per això es vol quedar a casa. No perquè no vulgui anar a l'escola. Però resulta que jo escullo tenir unes hores de soledat; escullo tenir el meu espai i escullo escoltar-me a mi, a més a més d'escoltar als demés.
ResponEliminaNota: cada persona és un món i cada persona té les seves carències o dificultats que li toca treballar. Els nens ens mostren aquestes dificultats nostres cada dia, amb perseverància, però a nosaltres ningú no ens ha ensenyat a interpretar aquests missatges...