Siguiendo a las estrellas

Nos miramos, a lo lejos. Judit ya ha hablado con ella pero yo no la había visto antes. Nos volvemos a mirar, esa mujer tiene algo. Se me va acercando. Me mira de cerca, sonríe.

- Te he visto y me ha salido este verso:

Cuando en la vida

hay personas

que siguen a las estrellas...

no hay noches oscuras

ni días sin esperanza

Nos abrazamos. No es un encuentro, es un reencuentro. ¡Gracias preciosa! ¡Gracias vida! Estoy profundamente emocionado.

Es mi deber, mi honor y mi placer seguir a las estrellas. Ni por mi, ni por ti, ¡por la belleza en el mundo! Por hacer de este un sitio precioso dónde vivir. Para que cada día este mundo se parezca más al sueño que soñamos. Por el amor, por la vida, por la pasión.

Queeeee sea por la paz y por la unión

que sea por el bien de la amistad

que sea por la luz de nuestro sol

que reine siempre el Amor.

Causalitat no casualitat

Versión en español

Cada cop és més evident, no hi ha casualitats. Tot és un pla ben teixit perquè tot quadri i a través de les casualitats rebem els missatges de l'esperit. Sembla impossible des d'un punt de vista lineal però és que el temps no n'és.

Fa un parell de setmanes vaig tornar a coincidir amb un vagabund, en Scott, que viu per la Vila Olímpica i que va en bici, amb un remolc. Sempre m'havia semblat una persona molt lúcida, una mirada neta, penetrant. Aquell dia l'estava passant en bici però vaig parar a saludar-lo (jo amb la meva mascareta que m'havia tret per parlar) i no sé com vam començar a parlar de la fi del món. Ell deia que era evident que el món ja no aguantava més, que estava tot a punt de volar pels aires. En breu, estava a punt de venir l'apocalipsis (ho veia tot des d'un filtre cristià) i per tant també vindria el judici final. Del judici final jo li vaig dir que creia que seria un autojudici, cadascú decidiria per si mateix; ell em va dir que efectivament que així era. Molts amics seus havien mort i ara parlava amb ells, especialment amb el seu pare, i li explicaven que hi havia un purgatori i un cel. El purgatori era un lloc a on passa exactament el que vols: vols menjar, aquí el tens. Vols drogues, aquí les tens. Violència, té. Amor, té. Tot succeix tal com es demana. I que hi ha gent que encara vol marxa i per tant encara ho està passant malament, però per pura voluntat. Vam parlar de més coses però ja eren de més a més.

I al final, com a despedida em va dir que m'hauria de treure la màscara, no la necessitava. Si, ja ho sé que no la necessito però em fa mandra tragar tota la merda dels cotxes, així estic bé.

Al cap de dues setmanes, estic al pati, la màscara a la bici, venen els nens i agafen la màscara per jugar. Me'n oblido d'ella i al dia següent truco al guarda i em diu que va veure la màscara a les escombraries i que li semblava molt raro però que ho va tirar tot al container igualment.

Ok, ho pillo.

Us deixo aquest text de Conversaciones con Dios que és exactament aquesta reflexió:

______________________________________________________________

EN EL UNIVERSO NO EXISTEN LAS CASUALIDADES.
He oído el grito de tu corazón. He visto la búsqueda de tu alma.Se cuan profundamente has deseado la Verdad.En tu sufrimiento , como en tu alegría, has clamado por ella. Me has suplicado interminablemente. Muestrámela, Explícamela, Revélamela.

Y eso estoy haciendo ahora, en términos tan claros que no puedas dejar de entenderme. En un lenguaje tan sencillo que no puedas confundirte. En un vocabulario tan común que no puedas perderte en la verborrea.

Sigamos, pués adelante. Pregúntame cualquier cosa. Cualquier cosa. Me las ingeniaré para conducirte a la respuesta. Utilizaré al Universo entero para hacerlo. Estáte, pués, atento. Este libro está lejos de ser mi única herramienta.

Formula una pregunta, luego deja este libro. Mas observa. Escucha. Las palabras de la próxima canción que oigas. La información del siguiente artículo que leas. El argumento de la siguiente película que vayas a ver. Las palabras que cruces casualmente con la próxima persona que te encuentres. O el murmullo del próximo río, el próximo océano, la próxima brisa que acaricie tu oído.

Todos estos recursos son Míos, todos estos caminos están abiertos para Mi. Te hablaré si Me escuchas. Vendré a ti si Me invitas. Te mostraré entonces que siempre he estado ahí. En todas partes.

CONVERSACIONES CON DIOS ( NEALE DONALD WALSCH)

Volies silenci? Afonia!

Versión en español

Torno de vacances amb la idea del silenci (i al final de les vacances més o menys ho havia complert) i tal com arribo al meu món habitual em poso a xerrar pels descosits. Sort que tinc un guia apoiant-me que m'ha regalat una afonia que ja va per una setmana per fer-me callar. I això em recorda totalment una cosa vital:

Vigila què demanes! :-)

I què he aprés sense poder parlar? Que la gent no necessita la meva ajuda, les coses giren soles amb mi o sense. Humilitat, respecte i amor als altres tal com són (respecte també als temps dels altres perquè així els han decidit). Acceptació de la dualitat perquè és la nostra mestra.

Més: he après a escoltar els dictats de Déu-intuïció i a esperar a que sigui el meu moment, quan ho senti molt de dins. Però no és sentir, és quan tot el meu ésser em diu fes-ho i jo només sóc el canal a través del qual es manifesta un missatge, que és just, correcte i tot amor perquè és un missatge de Déu (jo només sóc el seu lector).

I aquest és el meu paper a la vida, el meu rol en aquest món (si més no, mentre les coses no canviïn radicalment): Ajudar als altres a viure millor amb si mateixos. La gràcia està en ajudar només a aquells que ho necessiten i ho demanen (que són els dos grans límits que m'estan ensenyant el silenci).

Però això no ho dic perquè una nit m'hagi iluminat, ho dic perquè és coherent amb tota la meva història (ho poden confirmar tothom que m'hagi viscut de petit, corregia a tothom, inclús vaig proposar a la profe ajudar-la a corregir un examen de mates de 2n), amb les meves capacitats, inclús amb la meva numerologia. No és un canvi és una conclusió perquè tot apunta cap a aquí. És que arribats aquí no pot ser cap altra cosa.

Això no ho dic per afirmar-me per sobre de ningú ni per dir-li a ningú que viu malament la seva vida (perquè no hi ha formes incorrectes de viure la vida). Jo només puc oferir una resposta a qui tingui una pregunta.

Tot té una lògica i cadascú de nosaltres tenim la capapcitat i les eines per desentrellar la lògica del que necessitem desentrellar. Però el més bonic de tot és que no saps que ho busques fins que ho trobes i llavors és totalment evident que ho estaves buscant. I tot això té a veure també amb Harwitum i el video que acabo de penjar en què cadascú té el seu paper i no hem de copiar els papers dels altres, hem d'identificar quin és el nostre i seguir-lo, practicar-lo.

Gràcies vida per aquest regal, per aquesta oportunitat de viure.

Una abraçada companys de viatge :-)

Tot està bé

Per molt que a vegades no ho sembli, tot està bé.
Tot passa perquè ha de passar, era necessari.
Així que no ho neguis, no ho evitis, no reneguis. Disfruta-ho!

Com li dic a l'Arnau, avui anirem a l'escola. Què vols fer abans d'anar-hi, plorar molta estona o anar jugar al menjador?

Tu esculls.

Versión en español