Causalitat no casualitat

Versión en español

Cada cop és més evident, no hi ha casualitats. Tot és un pla ben teixit perquè tot quadri i a través de les casualitats rebem els missatges de l'esperit. Sembla impossible des d'un punt de vista lineal però és que el temps no n'és.

Fa un parell de setmanes vaig tornar a coincidir amb un vagabund, en Scott, que viu per la Vila Olímpica i que va en bici, amb un remolc. Sempre m'havia semblat una persona molt lúcida, una mirada neta, penetrant. Aquell dia l'estava passant en bici però vaig parar a saludar-lo (jo amb la meva mascareta que m'havia tret per parlar) i no sé com vam començar a parlar de la fi del món. Ell deia que era evident que el món ja no aguantava més, que estava tot a punt de volar pels aires. En breu, estava a punt de venir l'apocalipsis (ho veia tot des d'un filtre cristià) i per tant també vindria el judici final. Del judici final jo li vaig dir que creia que seria un autojudici, cadascú decidiria per si mateix; ell em va dir que efectivament que així era. Molts amics seus havien mort i ara parlava amb ells, especialment amb el seu pare, i li explicaven que hi havia un purgatori i un cel. El purgatori era un lloc a on passa exactament el que vols: vols menjar, aquí el tens. Vols drogues, aquí les tens. Violència, té. Amor, té. Tot succeix tal com es demana. I que hi ha gent que encara vol marxa i per tant encara ho està passant malament, però per pura voluntat. Vam parlar de més coses però ja eren de més a més.

I al final, com a despedida em va dir que m'hauria de treure la màscara, no la necessitava. Si, ja ho sé que no la necessito però em fa mandra tragar tota la merda dels cotxes, així estic bé.

Al cap de dues setmanes, estic al pati, la màscara a la bici, venen els nens i agafen la màscara per jugar. Me'n oblido d'ella i al dia següent truco al guarda i em diu que va veure la màscara a les escombraries i que li semblava molt raro però que ho va tirar tot al container igualment.

Ok, ho pillo.

Us deixo aquest text de Conversaciones con Dios que és exactament aquesta reflexió:

______________________________________________________________

EN EL UNIVERSO NO EXISTEN LAS CASUALIDADES.
He oído el grito de tu corazón. He visto la búsqueda de tu alma.Se cuan profundamente has deseado la Verdad.En tu sufrimiento , como en tu alegría, has clamado por ella. Me has suplicado interminablemente. Muestrámela, Explícamela, Revélamela.

Y eso estoy haciendo ahora, en términos tan claros que no puedas dejar de entenderme. En un lenguaje tan sencillo que no puedas confundirte. En un vocabulario tan común que no puedas perderte en la verborrea.

Sigamos, pués adelante. Pregúntame cualquier cosa. Cualquier cosa. Me las ingeniaré para conducirte a la respuesta. Utilizaré al Universo entero para hacerlo. Estáte, pués, atento. Este libro está lejos de ser mi única herramienta.

Formula una pregunta, luego deja este libro. Mas observa. Escucha. Las palabras de la próxima canción que oigas. La información del siguiente artículo que leas. El argumento de la siguiente película que vayas a ver. Las palabras que cruces casualmente con la próxima persona que te encuentres. O el murmullo del próximo río, el próximo océano, la próxima brisa que acaricie tu oído.

Todos estos recursos son Míos, todos estos caminos están abiertos para Mi. Te hablaré si Me escuchas. Vendré a ti si Me invitas. Te mostraré entonces que siempre he estado ahí. En todas partes.

CONVERSACIONES CON DIOS ( NEALE DONALD WALSCH)