Que fàcil seria...

Versión en español

Que fàcil seria si tothom ho posés fàcil!

Jo sóc imperfecte però si els que em rodejen entenguessin els meus defectes tot aniria més rodat. Enlloc de tirar-me a la cara el meu defecte i enfadar-se amb mi, em mirarien amb amor i em dirien: t'has descentrat. Llavors miraria a dins meu i diria, sí, tens tota la raó. Gràcies.

Però clar, llavors seria massa fàcil i seria un aprenentatge del moment però no de per vida. Per a que quedi necessitem que els altres amplifiquin els nostres defectes perquè només arribarem a superar-los quan estiguem en pau amb ells i llavors ja els poden amplificar tant com vulguin que no importa, perquè estem en pau.

Seria molt agradable que tot fos més fàcil però no és el que toca ara, toca l'examen final i sense copiar. Toca que surti el pitjor de cadascú de nosaltres perquè aprenguem a estimar els nostres defectes i poguem deixar-los enrera perquè ja no els necessitem. És una molt dura disciplina, sí, però tots hem decidit venir a viure el 2012 perquè sabem que som capaços de superar-ho. Així que ànims, amor, recordem l'ésser infinit que tenim a dins i que som, recordem que nosaltres hem escollit el que estem vivint, recordem que no estem sols en el procés i que al costat tenim molta gent en qui apoiar-nos (en concret em teniu a mi si em necessiteu) i en davant, amb aquella alegria :-).

Per molt dur que sigui, gràcies per recordar-me els meus pitjors defectes.