Sogra és una paraula que, ja de per si, ens sembla poc
bonica. I això és així només per la llarga història que portem al darrera de
males relacions entre nores i sogres. Tantes males relacions, que al final la
paraula ja ens sona malament.
Doncs avui, després d’haver parlat amb un parell d’amigues
sobre les seves sogres, he entès part del problema. Sabeu que ens emmirallem en
les altres persones. És a dir, que si jo penso que tu ets un arrogant, això
m’està mostrant una part de mi que és arrogant. A vegades ens mostra coses tan
amagadetes, tan reprimides i tan sota terra, que diem “Noooo, jo no sóc així!”
Doncs torna a mirar, perquè allò ho tens a dins.
Així doncs, ens emmirallem en tothom: la dona del forn de
pa, l’home que em pita des del seu cotxe, els pares de l’escola, etc. Però qui
penseu que té més probabilitats d’assemblar-se a nosaltres? Bé, de fet pare i
mare reflecteixen moltes de les nostres coses, i per això hi tenim tants
conflictes. Però jo estava pensant en la sogra. Si ets dona, tens molts números
que la teva sogra se t’assembli, ja que el teu marit haurà escollit,
inconscientment, algú que s’assembli, encara que només sigui una mica, a la
seva mare. Ui, això ens sona molt malament!!! Ens sona a Edipo, Freud i un munt
d’altres idees. Però de fet em sembla molt lògic i gens escabrós. Passes tota
la teva infància amb el teu pare i la teva mare com a models. Doncs d’alguna
manera aquests models han calat ben profundament. És fàcil, doncs, que a l’hora
d’enamorar-te ho facis d’algú que es mogui dins dels paràmetres dels teus pares
(la mare, com a model de dona i el pare com a model d’home). A vegades, per
rebuig, busquem just l’oposat, lo qual també indica la influència que els
models dels pares han tingut per buscar parella.
En fi, si la teva sogra, per lo que he dit, s’assembla a tu,
doncs forçosament t’hi emmirallaràs i t’hi enfadaràs un munt! Així que, ja ho
sabem, a mirar cap a dins!
Versión en español
Versión en español
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada