Buscant la serp

Després de llegir vàries coses de Matías di Stefano en concret encuentren esa piedra vaig visualitzar que cadascú de nosaltres té la responsabilitat amb la terra, amb si mateix i amb la humanitat de despertar amb el nostre amor i la nostra consciència aquells llocs que nosaltres sabem que són els nostres llocs. Aquells racons que a nosaltres ens atrauen i no sabem perquè.

Jo he trobat un d'aquests llocs en una cova de la Vall de Camprodon. Casualment la cova té la forma d'un ull, l'ull de la serp de la que parla el Matías. Així que vaig anar a despertar la serp.

Surto de casa plovent lleugerament (la purificació del cos i de l'esperit), camino pels camins del bosc preciosos i plens de molsa sentint la trascendència del moment, sentint la màgia del lloc. També la por de despertar una serp.

Arribo davant de la cova, la saludo, saludo al cuidador del lloc i entro cap a dins. Grimpo ben en dins amb totes les pedres molt relliscoses fins al fons de l'ull. M'assec i entono un soroll nasal, amplificat per la resonància del lloc. Després d'una estona callo i em sento en pau, tranquil, sentint el soroll del riu, de la pluja i dels animals.

Un cop ben relaxat m'entra l'angoixa que entri un ós i m'ataqui o es desperti la serp i m'atrapi a dins de la cova. Sé que no té cap sentit però és el sentiment que tinc. Em deixo portar per la por, ploro sense llàgrimes (algun dia sortiran) i sento com l'ós entra i em clava les seves urpes. Se'm disparen mil maneres en les que em podria defensar però sé que no ho haig de fer, que m'haig de deixar matar.

Mirant-ho amb posterioritat he vist que estic ple d'aquestes pors desde fa molts anys. Por a que vinguin uns skins i em peguin, por a que m'ataqui un animal salvatge, por a que m'ataqui un gos, por a morir en un atac terrorista, ... Pors totes elles d'esdeveniments extrems tots ells molt violents. No sé si té a veure amb esdeveniments que he viscut en aquesta vida o esdeveniments de vides anteriors però el que està clar és que és una por a la que m'haig d'enfrontar.


Un cop la por s'ha esgotat sento els ocells, sento el riu i cap ós m'ha atacat i la pau i l'amor sí que m'han invaït.

Gràcies cova, gràcies Gaia, gràcies a tots.

Versión en español