L'Arnau es desperta plorant, vol la mare. L'abraço però em fa fora, li parlo però no m'escolta. Truco a la Judit i quan la sent no parla però com a mínim deixa de plorar. Penjo i torna a plorar desconsoladament. Finalment vol braços, puja a sobre meu i mentre va plorant vaig cantant cançons.
There's nothing you can do that can't be done ...
Quan la gola et cremi com un got d'aiguardent i te'n veguis un altre i bufi el vent de ponent ...
Dio del cielo, signore delle cime un nostro amicco hai chiesto alla montagna
Poc a poc, cançó a cançó, va deixant de plorar tot i que encara li queden unes grans i profundes somicades, plenes de tristesa. Però es van espaint i suavitant fins que ja no hi són.
- Arnau, què vols fer? Vols que anem a esmorzar o vols que anem a vestir?
- Vull que anem a esmorzar.
- Molt bé, doncs anem a esmorzar.
Versión en español
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada