La lluita

Fa uns dies l'Adrià va estar amb mal d'orella. Vaig estar provant diferents remeis, intentant que el dolor cedís. Però el dolor sempre tornava, i cada vegada amb major intensitat. Jo volia fer algo per l'Adrià i sobretot que li marxés el dolor; no volia veure'l patir.

Després de 3 rondes de paracetamol i 3 remeis homeopàtics diferents em rendeixo al dolor del meu fill. Ja he fet tot el que podia fer, tot el que estava a les meves mans. Penso: Adrià, hauràs de passar per aquest dolor. Em quedo abraçada a ell, acompanyant-lo en el seu dolor, però sense lluitar més. Em relaxo, respiro, l'Adrià es relaxa i viu millor el dolor.

Curiosament, després d'aquesta rendició i durant el següent episodi de dolor, escullo un remei homeopàtic que per fi li fa efecte i el calma.

Igual que amb els dolors de part, el dolor dels fills, les emocions (la ràbia, la tristesa), quant més lluito per fer desaparèixer allò més es magnifica el problema. Quan decideixo fluir amb aquell dolor, amb aquella emoció, visc el procés sense patiment, sense drama.

Versión en español