Cada nit em toca córrer davant d'animals. L'altre dia en somnis estava caminant amb el Ferran i un tigre em volia atacar; meditant un ós també em volia saltar a sobre i aquesta nit, quan estava corrent per atrapar a uns amics, agafo una drecera, haig de creuar un rierol i hi ha un tancat amb unes vaques. La vaca em vol atacar, tots dos ho sabem. Creuo molt ràpid intentant pujar d'un salt a l'altra banda però no em dóna temps i la vaca m'ataca. Com que m'agafa resetejo el somni i intento passar de mil formes diferents sense superar l'obstacle i al final salto de tros de somni.
Ja despert m'ha fet pensar en un moment que vaig viure estant despert. Estàvem amb la família caminant direcció al Montarto en un prat amb un bon manat de vaques pastant-hi. Jo vaig entrar en el prat amb el cor encongit al veure que no podia passar-les ni per l'esquerra ni per la dreta i que per tant no em quedava més opció que passar pel mig. Anava caminant mirant cada vaca amb recel i deixant un sospir intern cada cop que en deixava una enrera. De cop una vaca arrenca a córrer cap a mi sense previ avís ni provocació (ja havia mirat que no tingués cap vedell a prop), jo em poso a córrer com un desesperat veient la bèstia descomunal corrent darrera meu, salto un rierol sense aigua d'un metre d'ample i un pam profund i decideixo que saltat allò ja estic salvat, em paro, em dono la volta i la vaca para de córrer cap a mi i se'n va cap a una altra direcció.
Versión en español
