Siempre estamos, como mucho, a un respiración de la paz y la sonrisa.
Gracias Xjm :-)
dimarts, 4 d’octubre del 2011
L'educació
-Maestro, tengo un problema con mi hijo: me trajo las notas del colegio, una alta calificación en dibujo y una pésima calificación en matemáticas.
-¿Qué harás?
-¡Lo pondré de inmediato a tomar clases particulares con un profesor de matemáticas!
-¡Necio!, ponle de inmediato a tomar clases particulares con un profesor de dibujo. Desarrolla su talento. Todos servimos para algo, pero no todos servimos para lo mismo.”
Alejandro Jodorowsky
http://www.trinityatierra.com/2011/10/02/un-cuento-para-reflexionar-sobre-la-educacion-a-los-ninos/
-¿Qué harás?
-¡Lo pondré de inmediato a tomar clases particulares con un profesor de matemáticas!
-¡Necio!, ponle de inmediato a tomar clases particulares con un profesor de dibujo. Desarrolla su talento. Todos servimos para algo, pero no todos servimos para lo mismo.”
Alejandro Jodorowsky
http://www.trinityatierra.com/2011/10/02/un-cuento-para-reflexionar-sobre-la-educacion-a-los-ninos/
dilluns, 3 d’octubre del 2011
Un petó
Bona nit guapo. Que dormis bé. Que descansis molt i que somiïs amb els angelets. I recorda, si et trobes un llop fes-li una abraçada i un petó i ell t'ajudarà. Bona nit, que dormis bé.
Papi, papi, et vull fer un petó!
Fes-me un petó. Moltes gràcies. Bona nit guapo.
Papi, papi, et vull fer un petó!
Fes-me un petó. Moltes gràcies. Bona nit guapo.
T'estimo perquè ets com ets
La jutjessa explica als contraients el procediment i deixa la paraula a l'Anna:
L'Anna es posa a parlar sobre l'amistat que l'uneix amb la Clàudia, sobre com es coneixen des de fa 20 anys i han viscut tantes coses juntes. Sobre l'amor que les uneix i com estaran juntes en els moments feliços per riure juntes i en els moments tristos per plorar juntes.
Intento no reprimir una llàgrima que intenta explotar del llagrimal però es resisteix i no vol sortir (s'haurà tapat el forat?)
Diguem-ho més sovint, t'estimo i et respecto tal com ets perquè ets com ets!!
L'Anna es posa a parlar sobre l'amistat que l'uneix amb la Clàudia, sobre com es coneixen des de fa 20 anys i han viscut tantes coses juntes. Sobre l'amor que les uneix i com estaran juntes en els moments feliços per riure juntes i en els moments tristos per plorar juntes.
Intento no reprimir una llàgrima que intenta explotar del llagrimal però es resisteix i no vol sortir (s'haurà tapat el forat?)
Diguem-ho més sovint, t'estimo i et respecto tal com ets perquè ets com ets!!
divendres, 30 de setembre del 2011
En cotxe pel matí
Un petó per a la Judit, un petó per a l'Arnau, un petó per a l'Àlex i adéu a tots. Un altre petó a la Judit i un altre petó a l'Arnau i un altre adéu a tots. Surto per la porta arrencant-me un tros de cor que s'ha quedat enganxat a la cuina. Baixo al pàrquing, engego el cotxe, surt la música clàssica a tot drap. Baixo el volum i amb la finestra oberta me'n vaig.
Fa un dia soleiat, el sol encara està baix. De tant en tant la música s'acaba i parla la locutora amb una veu suau i carinyosa. Poc trànsit pel carrer. L'aire entra per la finestra no gaire fresc. Respiro escoltant la música.
Avui és un bon dia.
Fa un dia soleiat, el sol encara està baix. De tant en tant la música s'acaba i parla la locutora amb una veu suau i carinyosa. Poc trànsit pel carrer. L'aire entra per la finestra no gaire fresc. Respiro escoltant la música.
Avui és un bon dia.
dijous, 29 de setembre del 2011
¡Gracias Bea!
Avui la Bea ha decidit portar croissants.
- Te doy dos besos y luego me cuentas por qué te los doy
- Por nada, porque es un buen día, porque estoy contenta y me hacía ilusión compartirlo.
De todo corazón, ¡gracias Bea!
- Te doy dos besos y luego me cuentas por qué te los doy
- Por nada, porque es un buen día, porque estoy contenta y me hacía ilusión compartirlo.
De todo corazón, ¡gracias Bea!
dilluns, 26 de setembre del 2011
Un moment de poder
Era després de dinar, quedava molta tarda per en davant i estava molt cansat. Estàvem fora de casa, en el parc, parlant sobre si marxàvem i jo vaig dir:
- Jo dormiré una siesta
- I jo què faig? Cuido dels nens mentre tu dorms?
- No ho sé, jo faré una siesta.
Tornant a casa ens vam trobar a l'Alberto amb la seva mare en un parc. L'Arnau es va quedar jugant amb l'Alberto i el Joan, la Judit es va posar a l'Àlex a la motxilla per fer-lo dormir i em va dir I tu perquè no fas una siesta en el banc?
En el lloc menys pensat arriba la solució al meu problema tal com jo havia manat però de la forma que menys em podia imaginar.
Gràcies Jo-Déu!!! Gràcies a tots vosaltres que ho feu possible!!! :-)
- Jo dormiré una siesta
- I jo què faig? Cuido dels nens mentre tu dorms?
- No ho sé, jo faré una siesta.
Tornant a casa ens vam trobar a l'Alberto amb la seva mare en un parc. L'Arnau es va quedar jugant amb l'Alberto i el Joan, la Judit es va posar a l'Àlex a la motxilla per fer-lo dormir i em va dir I tu perquè no fas una siesta en el banc?
En el lloc menys pensat arriba la solució al meu problema tal com jo havia manat però de la forma que menys em podia imaginar.
Gràcies Jo-Déu!!! Gràcies a tots vosaltres que ho feu possible!!! :-)
diumenge, 25 de setembre del 2011
Jasmine de fons
L'Arnau adormint-se amb el cap sobre el coixí al costat de la meva cuixa, un piano i un contrabaix tocant Jasmine. Al cap, res més que la música suau i una dolça sensació de sòn que guanya terreny.
dissabte, 24 de setembre del 2011
Un petit pas
M'he despertat d'hora, com quasi cada matí últimament, m'he assegut al terra del menjador amb l'esquena recolzada al sofà, he engegat l'ordinador sense engegar el router, m'he posat els auriculars i m'he posat la meditació del millor jo futur de la Inelia Benz.
Inspira 1 2 3 aguanta, expulsa 1 2 3,... amb la seva veu en pau, segura i que irradia seguretat i confiança.
He aconseguit dialogar amb un jo del futur que era feliç tot i que segur que no era el més feliç de tots els meus jos futurs. Però malgrat tot, hem parlat i després li he demanat per entrar a dins seu que m'ha deixat encantat de donar-me aquesta oportunitat.
Ha estat una gran experiència. Gràcies jo :-)
Inspira 1 2 3 aguanta, expulsa 1 2 3,... amb la seva veu en pau, segura i que irradia seguretat i confiança.
He aconseguit dialogar amb un jo del futur que era feliç tot i que segur que no era el més feliç de tots els meus jos futurs. Però malgrat tot, hem parlat i després li he demanat per entrar a dins seu que m'ha deixat encantat de donar-me aquesta oportunitat.
Ha estat una gran experiència. Gràcies jo :-)
divendres, 23 de setembre del 2011
Somos parte de la tierra ascendida
Emilio Fiel http://www.elblogdemiyo.com/?p=3954
Todos somos uno al margen de nuestros pensamientos. Pero mucha gente lucha por separarse y hay que estar alerta para no sentirse nunca lejos de los demás, aunque ellos intenten continuamente distanciarnos de sus vidas. Las nuevas energías que penetran en la tierra están levantando las viejas ampollas de rivalidades entre los pueblos, y creando en algunos lugares la subida a la superficie de viejos conflictos. Pero estas energías cristalinas están también otorgando nuevos poderes que tenemos que asimilar individual y grupalmente. Lo increíble es que las personas que han vivido siempre sin poder se toman esto con exageración y crean conflictos con sus reacciones excesivas. Luchan contra quienes les han robado tanto tiempo el poder y se rebelan como expresión de su nueva capacidad de manifestación.
Por otro lado tampoco es posible volver atrás en las zonas antes calmadas y ahora revueltas por estas reivindicaciones. La verdadera paz no es la ausencia de guerras, sino un ensamblaje de la conciencia colectiva compartiendo las nuevas energías luminosas. Hemos de trabajar en cada momento con pasión y entusiasmo para crear una armonía colectiva que permita la activación de la realidad más elevada que somos capaces de concebir. Ese será el momento de nuestro retorno al hogar.
Esta vez el juego es grupal sin remedio, la conciencia colectiva está implicada en la liberación y unificación del corazón humano. Nadie puede ya jugar en solitario (lo hemos hecho durante muchas encarnaciones), el paso por el cinturón de fotones de Alcyone ha subido el listón muy alto, y la nueva tierra es la heroína del cuento no el ser humano individual. Somos el cerebro y corazón consciente de la tierra, y esa es nuestra misión en esta aventura que está alcanzando el punto álgido en estos años.
Todos somos uno al margen de nuestros pensamientos. Pero mucha gente lucha por separarse y hay que estar alerta para no sentirse nunca lejos de los demás, aunque ellos intenten continuamente distanciarnos de sus vidas. Las nuevas energías que penetran en la tierra están levantando las viejas ampollas de rivalidades entre los pueblos, y creando en algunos lugares la subida a la superficie de viejos conflictos. Pero estas energías cristalinas están también otorgando nuevos poderes que tenemos que asimilar individual y grupalmente. Lo increíble es que las personas que han vivido siempre sin poder se toman esto con exageración y crean conflictos con sus reacciones excesivas. Luchan contra quienes les han robado tanto tiempo el poder y se rebelan como expresión de su nueva capacidad de manifestación.
Por otro lado tampoco es posible volver atrás en las zonas antes calmadas y ahora revueltas por estas reivindicaciones. La verdadera paz no es la ausencia de guerras, sino un ensamblaje de la conciencia colectiva compartiendo las nuevas energías luminosas. Hemos de trabajar en cada momento con pasión y entusiasmo para crear una armonía colectiva que permita la activación de la realidad más elevada que somos capaces de concebir. Ese será el momento de nuestro retorno al hogar.
Esta vez el juego es grupal sin remedio, la conciencia colectiva está implicada en la liberación y unificación del corazón humano. Nadie puede ya jugar en solitario (lo hemos hecho durante muchas encarnaciones), el paso por el cinturón de fotones de Alcyone ha subido el listón muy alto, y la nueva tierra es la heroína del cuento no el ser humano individual. Somos el cerebro y corazón consciente de la tierra, y esa es nuestra misión en esta aventura que está alcanzando el punto álgido en estos años.
Un negre tocant la guitarra
Estava anant a sopar a casa del Pere, en bici, per la platja, disfrutant de la brisa.
Pel camí, em creuo amb un negre assegut en un banc amb cara feliç tocant la guitarra i cantant per a ell mateix.
Pel camí, em creuo amb un negre assegut en un banc amb cara feliç tocant la guitarra i cantant per a ell mateix.
dissabte, 7 de novembre del 2009
El primer dia
Clarament avui començo.
Tindré coses a dir? Segur. La pregunta és si tindré la paciència de dir-les. M'agradaria que aquest blog quedés per als meus fills i mostrar-los-el quan ja estigui mort o quan vegi que necessiten una reflexió, veure les coses amb prespectiva.
Aquest serà un blog noctàmbul per necessitat i per tranquilitat. Espero que sigui un blog real on s'expliquin coses i on al final es pugui llegir qui era i perquè. També perquè mitjançant l'escrit potser entenc una miqueta més qui soc.
Aquest vespre he començat algo que feia dies que em rondava pel cap però que no començava mai. El blog de l'Anna m'ha convençut que val la pena com a mínim intentar-ho. www.annapujabet.com.
Això és tot per avui, demà serà un altre dia.
Tindré coses a dir? Segur. La pregunta és si tindré la paciència de dir-les. M'agradaria que aquest blog quedés per als meus fills i mostrar-los-el quan ja estigui mort o quan vegi que necessiten una reflexió, veure les coses amb prespectiva.
Aquest serà un blog noctàmbul per necessitat i per tranquilitat. Espero que sigui un blog real on s'expliquin coses i on al final es pugui llegir qui era i perquè. També perquè mitjançant l'escrit potser entenc una miqueta més qui soc.
Aquest vespre he començat algo que feia dies que em rondava pel cap però que no començava mai. El blog de l'Anna m'ha convençut que val la pena com a mínim intentar-ho. www.annapujabet.com.
Això és tot per avui, demà serà un altre dia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)