Són dos quarts d'onze. L'Àlex s'ha despertat molt enfadat. No té gana perquè ha sopat fa no res i té son però malgrat tot està plorant indignadíssim, vol teta però la teta s'ha acabat. A partir d'ara tens el nostre amor i la cullera però no més teta.
L'intento dormir a la cuna picant-li el cul però està passat de voltes. L'agafo en braços i em balancejo d'esquerra a dreta mentre plora histèricament: jo soc el teu centre, no em mouré. Respiro, estic en pau, sé que vindràs a mi. T'ajudaria però no puc, aquest camí l'has de fer tu sol. Plora amor meu jo t'espero aquí. Triga el que vulguis, tu sabràs el temps que necessites.
El tinc en braços i em balancejo respirant profundament al ritme del balanceig i poc a poc es va rendint a la calma.
Bona nit guapo, descansa a gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada