- Què ha passat Arnau?
- S'ha mort el pare del Simba.
- Bueno, però Arnau cadascú mor quan ha de morir.
- No. Perquè el pare del Simba l'ha morit el Scar.
- Sí, però abans de néixer el Scar i el pare del Simba eren molt amics i van decidir que al néixer un mataria a l'altre perquè el Scar havia d'aprendre a que matar no arregla els problemes i el Mufasa havia d'aprendre a salvar el seu fill encara que això li costés la vida. Tots dos hauran après d'aquesta mort i per tant haurà valgut la pena.
Bona nit guapo. Que dormis molt bé i que somiïs amb coses molt xules.
Versión en español
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el rey león. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el rey león. Mostrar tots els missatges
dissabte, 21 de juliol del 2012
dimarts, 27 de març del 2012
El rey león
A l'Arnau li ha donat per veure nit rere nit els quinze primers minuts de El rey León. I com tot a la vida té una lliçó per aprendre. :-)
Els reis em fan molta ràbia perquè són el símbol de la societat piramidal i per tant quan veig aquesta pel·lícula em salten molts prejudicis.
En El rey León hi veig unes quantes coses: primer ve el cap de l'església (el mico, diguem-li el papa), il·luminat per un raig de llum que causa la reverència de tots els altres animals. Puja fins al rei i li fa una abraçada d'igual a igual (església = rei = poder compartit). Després el papa marca el recent nascut (suposo que li està indicant quin serà el seu camí a la vida), el pren en braços i el presenta a la societat que cau un altre cop rendida ara davant la presència magnànima del petit, il·luminat per un altre raig de sol absolutament casual. Més en davant el rei li explica al seu fill que el rei és l'encarregat de gestionar l'equilibri existent (del ciclo de la vida) i que ell serà el següent rei i per tant serà la seva tasca.
Tot això a mi em fa pensar en el món real governat pels poders econòmics-polítics (dominats al seu temps per l'antiga noblesa veneciana) i pels poders religiosos (dominats per dalt per la mateixa gent). Però també em fa pensar que són els encarregats de mantenir l'equilibri de tot plegat, de que tot funcioni perquè l'equilibri també és en el seu benefici. Ens oprimeixen, ens degraden moralment, ens fan creure que som petits i no poderosos, però som nosaltres qui els hi hem encarregat aquesta feina. Per tant l'únic que hem de decidir és si volem seguir en aquest model o volem canviar el model. No es tracta de lluitar contra ningú, simplement de dir: gràcies però ara ja no fas falta perquè l'equilibri el tindrem nosaltres d'una altra forma autogestionada.
Gràcies per portar-nos fins aquí però ara ja no us necessitem.
Els reis em fan molta ràbia perquè són el símbol de la societat piramidal i per tant quan veig aquesta pel·lícula em salten molts prejudicis.
En El rey León hi veig unes quantes coses: primer ve el cap de l'església (el mico, diguem-li el papa), il·luminat per un raig de llum que causa la reverència de tots els altres animals. Puja fins al rei i li fa una abraçada d'igual a igual (església = rei = poder compartit). Després el papa marca el recent nascut (suposo que li està indicant quin serà el seu camí a la vida), el pren en braços i el presenta a la societat que cau un altre cop rendida ara davant la presència magnànima del petit, il·luminat per un altre raig de sol absolutament casual. Més en davant el rei li explica al seu fill que el rei és l'encarregat de gestionar l'equilibri existent (del ciclo de la vida) i que ell serà el següent rei i per tant serà la seva tasca.
Tot això a mi em fa pensar en el món real governat pels poders econòmics-polítics (dominats al seu temps per l'antiga noblesa veneciana) i pels poders religiosos (dominats per dalt per la mateixa gent). Però també em fa pensar que són els encarregats de mantenir l'equilibri de tot plegat, de que tot funcioni perquè l'equilibri també és en el seu benefici. Ens oprimeixen, ens degraden moralment, ens fan creure que som petits i no poderosos, però som nosaltres qui els hi hem encarregat aquesta feina. Per tant l'únic que hem de decidir és si volem seguir en aquest model o volem canviar el model. No es tracta de lluitar contra ningú, simplement de dir: gràcies però ara ja no fas falta perquè l'equilibri el tindrem nosaltres d'una altra forma autogestionada.
Gràcies per portar-nos fins aquí però ara ja no us necessitem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)