El rey león

A l'Arnau li ha donat per veure nit rere nit els quinze primers minuts de El rey León. I com tot a la vida té una lliçó per aprendre. :-)

Els reis em fan molta ràbia perquè són el símbol de la societat piramidal i per tant quan veig aquesta pel·lícula em salten molts prejudicis.

En El rey León hi veig unes quantes coses: primer ve el cap de l'església (el mico, diguem-li el papa), il·luminat per un raig de llum que causa la reverència de tots els altres animals. Puja fins al rei i li fa una abraçada d'igual a igual (església = rei = poder compartit). Després el papa marca el recent nascut (suposo que li està indicant quin serà el seu camí a la vida), el pren en braços i el presenta a la societat que cau un altre cop rendida ara davant la presència magnànima del petit, il·luminat per un altre raig de sol absolutament casual. Més en davant el rei li explica al seu fill que el rei és l'encarregat de gestionar l'equilibri existent (del ciclo de la vida) i que ell serà el següent rei i per tant serà la seva tasca.

Tot això a mi em fa pensar en el món real governat pels poders econòmics-polítics (dominats al seu temps per l'antiga noblesa veneciana) i pels poders religiosos (dominats per dalt per la mateixa gent). Però també em fa pensar que són els encarregats de mantenir l'equilibri de tot plegat, de que tot funcioni perquè l'equilibri també és en el seu benefici. Ens oprimeixen, ens degraden moralment, ens fan creure que som petits i no poderosos, però som nosaltres qui els hi hem encarregat aquesta feina. Per tant l'únic que hem de decidir és si volem seguir en aquest model o volem canviar el model. No es tracta de lluitar contra ningú, simplement de dir: gràcies però ara ja no fas falta perquè l'equilibri el tindrem nosaltres d'una altra forma autogestionada.

Gràcies per portar-nos fins aquí però ara ja no us necessitem.