Les últimes setmanes he estat tot rallat plantejant-me què haig de fer, com canviar la meva vida, com millorar-la, com solucionar un problema que no era tal. He estat amargat, negatiu, malalt, mirant-me el melic, pensant, somiant.
I he arribat a una conclusió.
L'única forma que hi ha de millorar és estar bé, ser feliç, acceptar la vida, disfrutar-la, viure-la, saborejar-la.
No és què fas sinó com ho fas. No és a on estàs sinó com ho vius. No és qui tens al costat sinó il·luminar a tothom amb l'alegria del cor.
I el canvi... ja vindrà quan sigui el seu moment (la forma de trobar és no buscar).
Una abraçada a tots :-)
En part el que em va inspirar van ser el Always look on the bright side of life jejeje i
ResponEliminahttp://www.elblogdemiyo.com/?p=2044
Petons!!!
I això ho he sabut en molts moments de la meva vida però per algun motiu absurd me n'oblido, durant un temps estic perdut i de cop i volta torno a veure la llum, torno a veure sortir el sol, torno a veure que la vida és divertida.
ResponEliminaPer què no és sempre així? Suposo que sinó seria massa fàcil. I si ho aprens definitivament aleshores ets un buda, un il·luminat. Però no és definitivament tampoc perquè no és un dret adquirit és una actitud. I si canvies d'actitud deixes d'estar il·luminat.
Que bé, avui puc llegir els comentaris!
ResponEliminaGràcies Xavi pel teu blog. M'agrada!
Una abraçada,
nurocu