Estic al llit, estirat, immòbil. Sento la malaltia i necessito estar molt quiet per no notar-la, per estar tranquil, respiració mínima.
I em veig mort.
Sento que no haig de fer res, no haig de contentar a ningú, no haig d'arribar enlloc, no tinc objectius, no tinc projectes, no tinc somnis, no tinc ambicions.
I estic tranquil :-) Sóc lliure. Sóc lleuger.
No sóc i sóc alhora.
Mira que fa mandra passar una malaltia com aquesta però si l'estic passant és perquè així ho he decidit així que:
ResponEliminaGràcies malaltia :-)
I gràcies per aquest moment de pau tan únic. Encara que només sigui per aquest moment ja ha valgut la pena.