L'inici del canvi

Està clar que no hi ha cap inici i que l'inici és la vida mateixa però si que hi ha un moment clau.

Tenia entre 12 i 14 anys. En aquella època jo tenia unes enrabiades brutals, tirava coses contra la paret, trencava joguines, tancava les portes de l'armari fent un soroll escandalós perquè se sentís el meu dolor. Però va arribar un moment que vaig veure el meu pare fent el mateix que jo i vaig decidir que jo no seria així; no tenia sentit pegar patades al rentaplats perquè s'ha caigut un covert darrera dels plats bruts i no ho veia en mi però sí que ho veia en el meu pare.

I aquí estic intentant que cada cosa que faig tingui sentit i que sigui el que vull fer.

Gràcies pare per il·luminar-me el camí :-)