Sólo la voz interna puede guiarnos a través del caos
que está manifestándose en nuestro mundo y que se encuentra en su última
etapa de confusión, antes de desaparecer para siempre. Pero también es
cierto que sólo la voz del ser puede permitirnos atravesar esta
transición a través de la magia y del misterio que se está manifestando
en nuestra vida diaria. A todos nos habla el ser divino pero no
escuchamos, ponemos en duda su presencia, y de esa manera no podemos
volar. Dudamos de la posibilidad y eso corta el contacto, impide el
flujo natural de la comunicación. Es necesario comenzar como un juego
intuitivo y ensayar con los compañeros a pasarse mensajes
telepáticamente o a percibir situaciones en la distancia. Pero sobre
todo es necesario ofrendar nuestra vida al espíritu, decidir
internamente el entrar a tiempo completo al servicio de la voluntad
divina. Si una vez al servicio de Ometeotl padre/madre, dadores
y creadores de la vida, llega el momento en que necesitamos dinero, se
trata simplemente de ordenar que llegue la cantidad que necesitamos por
caminos conocidos o desconocidos y relajarse para ir a recoger nuestro
sueldo en el momento necesario. Pero sobre todo no pongas en duda que
vas a recibirlo, el dinero llega según lo necesitas para apoyar el trabajo que estás haciendo para el espíritu.
Tret de: http://www.elblogdemiyo.com/2012/07/23/23-de-julio-los-mensajes-telepaticos-del-ser/
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escoltar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escoltar. Mostrar tots els missatges
dilluns, 23 de juliol del 2012
dissabte, 28 d’abril del 2012
Quan tenia dotze anys
Versión en español
Recordo estar a la Ciotat, a la festa de despedida dels italians de les colònies d'estiu. Música animada, balls lents, Volare, les noies tristes i jo nostàlgic.
Surto a la terrassa de la discoteca a seure sòl per sentir-me més trist, forçant alguna mitja llàgrima a caure. Al cap d'una estona d'estar sòl, mig plorant, comprovant que ningú s'interessa per mi ve la Cecilia i s'asseu al meu costat.
- Hola Xavi, ¿qué te pasa?
- Nada.
- Pero algo te pasará
- Bueno, me siento solo, estoy triste. ¿Has confesado alguna vez tu vida?
- ¿Qué quieres decir?
- Que si le has contado alguna vez a alguien todas las cosas, las de verdad, las que te preocupan?
...
I així vam començar a xerrar sobre totes les coses petites grans coses, que si jo era el marginat de la classe, que si no tenia amics i després parlant dels seus problemes.
Més o menys des de llavors tinc consciència de parlar a cor obert, de saber escoltar, d'entendre els altres. M'he passat uns quants anys sent molt bon amic de moltes noies per gran pena meva perquè m'impedia alguna cosa més :-) De fet, m'entenia més amb noies que amb nois perquè les noies parlaven més des del cor.
Fins al dia d'avui que encara m'encanta escoltar i parlar, compartir inquietuds i ajudar-nos mútuament a veure les coses més clares. I cada cop les veig més clares i cada cop les veiem més clares.
Petons :-)
Recordo estar a la Ciotat, a la festa de despedida dels italians de les colònies d'estiu. Música animada, balls lents, Volare, les noies tristes i jo nostàlgic.
Surto a la terrassa de la discoteca a seure sòl per sentir-me més trist, forçant alguna mitja llàgrima a caure. Al cap d'una estona d'estar sòl, mig plorant, comprovant que ningú s'interessa per mi ve la Cecilia i s'asseu al meu costat.
- Hola Xavi, ¿qué te pasa?
- Nada.
- Pero algo te pasará
- Bueno, me siento solo, estoy triste. ¿Has confesado alguna vez tu vida?
- ¿Qué quieres decir?
- Que si le has contado alguna vez a alguien todas las cosas, las de verdad, las que te preocupan?
...
I així vam començar a xerrar sobre totes les coses petites grans coses, que si jo era el marginat de la classe, que si no tenia amics i després parlant dels seus problemes.
Més o menys des de llavors tinc consciència de parlar a cor obert, de saber escoltar, d'entendre els altres. M'he passat uns quants anys sent molt bon amic de moltes noies per gran pena meva perquè m'impedia alguna cosa més :-) De fet, m'entenia més amb noies que amb nois perquè les noies parlaven més des del cor.
Fins al dia d'avui que encara m'encanta escoltar i parlar, compartir inquietuds i ajudar-nos mútuament a veure les coses més clares. I cada cop les veig més clares i cada cop les veiem més clares.
Petons :-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)