diumenge, 11 de desembre del 2011

Avui he decidit morir

Fa molt de temps que corro.

Urdint plans perquè no em matin els bandits que em busquen a la casa de la muntanya; plorant perquè no em matin a casa la Imma els terroristes que han entrat a l'habitació dels nens i que estant amatrellant a tothom; corrent perquè hi ha gent que em persegueix i que em vol matar en tantes ocasions.

Avui estava en un avió a punt de saltar en paracaigudes i li explico a un dels que estan a l'avió que el seu paracaigudes està trencat i que ha d'escollir saltar o no saltar però que s'haurà de fiar de mi perquè no tinc cap prova. I després resulta que era el meu paracaigudes el que estava trencat (tenia una peça enredada).

I avui he decidit que estava fart de córrer, fart d'esquivar la mort.

Avui he decidit saltar.

Podria intentar salvar-me rodolant per terra. Si poso un peu a terra i després dono voltaretes tindria alguna possibilitat de sobreviure.

Però avui he decidit morir.

Vine mort, aquí t'espero. D'una vegada per totes anem a veure què hi ha darrera. Mort que vinc. No et tinc por. Per molt que vinguis amb el ganivet que va matar el porc i vinguis a bucar la meva mort. Estic preparat.

Mort, vine, obra'm la porta!

1 comentari:

  1. Estava en duermevela estirat amb l'Àlex que estava fent la seva primera siesta i estava mig imaginant mig somiant (més despert que dormit) i m'ha tornat a sortir una altra vegada un somni on estic corrent, defensant-me, lluitant (com el 90% dels meus somnis) i de cop ho he vist clar. No corris, no lluitis. Mira cara a cara la mort. La mort no és més que un inici.

    -T'atreveixes?

    M'ha sortit un somriure com si estigués davant d'una trialera xunga i algú m'estigués dient que no tinc collons de baixar-la. No fa falta ni respondre, només tirar en davant amb la confiança cega que tot anirà bé perquè així ho he determinat.

    Doncs amb la mort igual. Ho he vist clar, només és una trialera més, un camí xungo, una porta i darrera hi ha un món sencer.

    Com diria l'Alatriste: ¡No queda sinó batirnos!

    :-)

    Aquesta inspiració m'ha vingut sobretot gràcies a l'Emilio Fiel. Penjo el post en el blog perquè sigui coherent. http://www.elblogdemiyo.com/?p=4135

    ResponElimina