divendres, 15 de juny del 2012

Stan Romaneck, una vida d'abduccions

Una persona normal i corrent, que no creu en OVNIs ni en extraterrestres ni en 2012 ni en res paranormal es comença a trobar OVNIs que el segueixen, extraterrestres que l'abdueixen, que el miren per la finestra, que caminen pel jardí (i en les petjades que deixen les flors segueixen creixent inclús a l'hivern amb tot, menys la petjada, nevat), es desperta un dia amb un camisó d'una dona que no és de la seva dona (amb rastres d'una proteïna que els científics desconeixen), helicòpters i 4x4 negres que el segueixen, boles de llum que corren per casa seva, ombres que també corren per casa seva i amb qui el gat juga, cadires de jardí que apareixen a sobre de la taulada (què els hi expliques als veïns?).

Però la gràcia de tot plegat és que ho filma tot.



Una persona normal y corriente, que no cree en OVNIs ni en extraterrestres ni en 2012 ni en nada paranormal se empieza a encontrar con OVNIs que lo siguen, extraterrestres que llaman a su puerta y lo abducen, que lo miran por la ventana, que caminan por el jardín (y en las huellas que dejan las flores siguen creciendo incluso en invierno con todo, menos la pisada, nevado), se despierta un día con un camisón de una mujer que no es de su mujer (con rastros de proteínas que los científicos no conocen), helicópteros y 4x4 negros que lo siguen, bolas de luz que corren por su casa, sombras que también corren por casa y con las que el gato juega , sillas del jardín que aparecen encima del tejado (¿qué les explicas a los vecinos?).

Pero lo bueno del tema es que lo filma todo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada