Hola mort

Mai l'esperem, està amagada darrera una cantonada i de cop ve i s'endú algú estimat.

Quin drama, quins plors, quina pena.

Però la mort sempre havia estat allà, el problema és que no ens atrevim a mirar-la als ulls, ens amaguem i fem veure que no existeix. En algun moment, vulguis o no, arriba i toca mirar-la a la cara.

Mirem-la abans de que vingui. Hola Mort! Mirem què passa a la nostra vida si algun familiar proper es mor.

I per què la mort ens impacta tant?

Perquè perdem un dret adquirit. Pensàvem que teníem un pare, teníem un fill que era nostre i de cop ja no hi és i ens queixem perquè l'hem perdut. Però no l'hem tingut mai. Els nostres familiars no són nostres, són un regal diari que podem aprofitar i gaudir però no podem exigir-los.

Així que disfrutem d'avui, donem les gràcies als familiars que ens acompanyen i donem les gràcies pel temps que ens han regalat els familiars que ja no hi són.

Gràcies :-)

Versión en español