Treient la causa del problema

Versión en español

Quan et trobes en una situació que vols canviar tens bàsicament dues opcions:

- trobar una solució,
- treure la causa del problema

Aquesta és la resposta més recomanable ja que si traiem la causa del problema ja deixem d'haver de buscar solucions. I la causa del problema és que hem estat manipulats a creure en una realitat mesurable en cinc sentits i això crea una falsa identitat. Quan mirem al mirall creiem que el que està a l'altra banda som nosaltres quan només és el vehicle a través del qual estem experimentant aquesta realitat virtual. En aquesta realitat domina el: No puc, no tinc poder, què puc fer-hi? i per tant buscarem a d'altres persones perquè ens protegeixin, que ens diguin què hem de pensar.

És fonamental passar del punt de vista, jo sóc el reflex en el mirall a jo sóc consciència infinita tenint una experiència, no sóc el meu nom, el meu nom només és el nom del vehicle. Jo sóc infinita consciència, al igual que tu, al igual que tot oient, al igual que tot a l'existència. Un cop canvies el punt de vista, la teva vida comença a canviar, deixes de pensar en termes de jo no puc, deixes de pensar en termes de limitacions i deixes de pensar en termes de la por, perquè la consciència no té res a témer. Una de les coses que recomano és en situacions de dubte planteja't: què faria la meva consciència.
La consciència s'enfadaria o lluitaria en contra de alguna cosa que no li agrada? No.
La consciència lluitaria en una guerra? No.
La consciència tindria por a l'autoritat i per tant abaixaria el cap i tancaria la boca? No.

Hem de prendre control del cos-ordinador que governa aquesta realitat. No hi ha cap problema en tenir un cos-ordinador perquè és l'eina que ens permet experimentar aquesta realitat, el problema és que el cos-ordinador-ment enlloc de servir a la consciència s'ha convertit en el dirigent de la nostra percepció.
I aquest cos-ordinador-ment ha estat molt manipulat des de nivells molt profunds i especialment des del cervell reptilià que és el que ens mou cap a l'egoisme. Si enlloc de preguntar-nos què vull fer ens preguntem què és el més just i necessari que puc fer estem desactivant el cervell reptilià del jo jo jo i connectant-lo a la consciència, estàs desconnectant el software reptilià. Tenim el poder de desconnectar les respostes automàtiques primitives de l'ull per ull, acumulació, poder. Un cop ho fem enlloc de reaccionar des de la por, des de la lluita, sigui una situació de pandèmia, terrorisme a dins de la nostra vida, el que sigui, fem una respiració profunda, fem un pas enrera, analitzem amb calma i sensibilitat com estem percebent aquesta situació. Fent això estem desconnectant el més gran, sinó l'únic, mecanisme de control basat en fer-nos saltar les reaccions automàtiques totes elles originades per la por i pel mecanisme de supervivència.
La consciència sempre ha estat i sempre serà, la consciència no mor, nosaltres no morim, ens apartem del cos-ordinador i això és el que anomenem mort. Això és com si al mig d'una entrevista tanco l'ordinador i simbòlicament he mort, l'alimentació d'energia de l'ordinador s'ha apagat i jo, la meva consciència, ha abandonat l'habitació. Així que la consciència no ha mort, la consciència no pot morir, la consciència és totes les possibilitats, tot el coneixement.
Vist així perquè hem d'activar totes les respostes de supervivència quan no hem de sobreviure perquè no existeix la mort. La por de la mort i els mecanismes de defensa de la ment reptiliana són els elements de control que ens sotmeten de tantes i tantes maneres. Metge, salva'm! Així li donem poder al metge i al càrtel de la indústria farmacèutica. Por de perdre els diners, por de perdre la feina, por de perdre la teva parella, por del que la gent dirà de tu, tot això són expressions del mecanisme de supervivència de la ment reptiliana.
Així que una altra vegada, respiració profunda, sóc consciència eterna, no hi ha res a témer, no hi ha res a perdre. La consciència sempre proveirà el que necessitem i això ho sé per pròpia experiència. No hi ha cap necessitat de témer, cap necessitat d'entrar en pànic, flueix amb la situació i sàpigues que tot el que necessitis vindrà quan ho necessitis.
Jo vaig tenir una experiència que tot estava a punt de col·lapsar i just quan tot queia va arribar la cavalleria i tot es va arreglar i a partir d'aquell moment vaig deixar de preocupar-me i mare de Déu, com de molt et desconnecta això de les respostes primitives automàtiques que ens controlen! I això et porta a estar en pau amb tu mateix i en pau amb el món. Per un costat manego informació molt agressiva i violenta però per l'altre costat estic en el màxim de pau que et podries arribar a imaginar. No tinc por del que està passant perquè sé que quan arribi el moment sorgirà la solució. No viuré en el futur, visc en l'ara. I aquesta és una altra de les coses claus, no existeix el temps només existeix l'ara. La gent diu, sí però existeix el passat i el futur. Molt bé, des d'on experimentes el passat, des de l'ara. I el futr? Des de l'ara. El present i el futur són construccions mentals que experimentem des de l'ara. Si estem en el passat estem en la culpa i el què hauria passat si... i si estem en el futur estem què passarà quan... haig de fer i fer i fer, i en totes aquestes actituds estàs desconnectant el teu poder.

David Icke (traduït paxanguerament per mi)

Via: http://www.trinityatierra.com/2012/07/01/nada-que-temer/
Video con subtítulos en español: http://www.trinityatierra.com/2012/07/10/eliminando-las-causas-del-problema-david-icke-y-max-igan/