Vacances amb nens

Versión en español

És estiu. Els nens no tenen escola. Moltes hores de convivència a casa. Això pot portar a una situació de nervis a flor de pell.

El nen coneix els meus bloquejos emocionals; probablement perceb la meva tensió davant determinades situacions. I la seva reacció és desafiar aquell bloqueig, provocar-lo, magnificar-lo. És un meravellós regal que em fa: assenyalar-me indirectament el meu bloqueig, perquè jo pugui veure’l. I de camí, em cabrejo.

Recordo anys enrere amb la cangur. L’Adrià saltava sobre el sofà i la cangur s’omplia de por, davant la possibilitat que l’Adrià caigués del sofà i es fes mal. Doncs l’Adrià, que coneixia la seva reacció de por, la provocava saltant al sofà i cridant-la perquè el veiés.

Avui preparo arròs amb llenties per dinar. Li pregunto si vol arròs amb llenties, si vol només arròs o si vol només llenties (observació 1: abrumo al nen amb possibilitats. Observació 2: desig de complaure al nen donant-li allò que ell vulgui. Observació 3: indecisió meva). Em diu que vol arròs amb tomàquet (toma! La primera en la frente. Jo li dono possibilitats? Ell me’n dóna més). Li dic que ni parlar-ne, que ja he fet el dinar i no em posaré a preparar altres coses (es cola entre línies la meva indignació perquè no vulgui menjar el que m’ha costat temps i dedicació preparar. Indignació perquè l’Adrià no fa el que jo vull. Indignació perquè aquesta petició que em fa, jo no la puc ni la vull complaure i això em genera tensió). L’Adrià s’enfada, crida, plora i em pega. Dins meu salta la ira i l’agressivitat (l’Adrià, pegant-me, està essent el reflex de la meva pròpia agressivitat i enfado). Poc a poc les coses es van calmant, però l’Adrià continua plorós.

I endevineu què passa! Arriba la cangur, s’ofereix per donar de menjar als nens i l’Adrià, en veure el plat de la Clara, em diu tot al.legre “Vull arròs amb llenties!”.

El desencadenant eren les llenties o era la meva actitud davant de tota la situació?