Versión en español
És estiu. Els nens no tenen escola. Moltes hores de convivència a casa. Això pot portar a una situació de nervis a flor de pell.
És estiu. Els nens no tenen escola. Moltes hores de convivència a casa. Això pot portar a una situació de nervis a flor de pell.
El nen coneix els meus bloquejos emocionals; probablement
perceb la meva tensió davant determinades situacions. I la seva reacció és
desafiar aquell bloqueig, provocar-lo, magnificar-lo. És un meravellós regal
que em fa: assenyalar-me indirectament el meu bloqueig, perquè jo pugui veure’l.
I de camí, em cabrejo.
Recordo anys enrere amb la cangur. L’Adrià saltava sobre el
sofà i la cangur s’omplia de por, davant la possibilitat que l’Adrià caigués
del sofà i es fes mal. Doncs l’Adrià, que coneixia la seva reacció de por, la
provocava saltant al sofà i cridant-la perquè el veiés.
Avui preparo arròs amb llenties per dinar. Li pregunto si
vol arròs amb llenties, si vol només arròs o si vol només llenties (observació
1: abrumo al nen amb possibilitats. Observació 2: desig de complaure al nen
donant-li allò que ell vulgui. Observació 3: indecisió meva). Em diu que vol
arròs amb tomàquet (toma! La primera en la frente. Jo li dono possibilitats?
Ell me’n dóna més). Li dic que ni parlar-ne, que ja he fet el dinar i no em
posaré a preparar altres coses (es cola entre línies la meva indignació perquè
no vulgui menjar el que m’ha costat temps i dedicació preparar. Indignació
perquè l’Adrià no fa el que jo vull. Indignació perquè aquesta petició que em
fa, jo no la puc ni la vull complaure i això em genera tensió). L’Adrià
s’enfada, crida, plora i em
pega. Dins meu salta la ira i l’agressivitat (l’Adrià,
pegant-me, està essent el reflex de la meva pròpia agressivitat i enfado). Poc
a poc les coses es van calmant, però l’Adrià continua plorós.
I endevineu què passa! Arriba la cangur, s’ofereix per donar
de menjar als nens i l’Adrià, en veure el plat de la Clara, em diu tot al.legre
“Vull arròs amb llenties!”.
El desencadenant eren les llenties o era la meva actitud
davant de tota la situació?
