Una por amagada

És dimarts, la Judit vol vacunar a l'Àlex de totes totes, jo ho considero una salvatjada imprudent ja té una dosis, surt de la seva febre més llarga i encara té algo de tos. La Judit no pensa esperar perquè sinó no li podran posar totes les dosis.

Xavi, com que no puc anar-hi jo hi has d'anar tu.

I només em faltava això. No vull vacunar els nens i a sobre em toca a mi portar-lo a que jugui a la ruleta russa.

Respira.

I què passa si l'Àlex es mor? I què passa si l'Àlex es queda autista? Doncs res. Si ha de ser així que així sigui. L'Àlex és una ànima igual de sagrada visqui, mori o es quedi autista i la seva experiència no serà pitjor serà diferent, i si ha de ser així és perquè així ho havia escollit ell abans de néixer. Així doncs, confio. L'únic que puc perdre és la confiança i no la puc perdre, només la puc regalar.

Porto a vacunar a l'Àlex amb l'estómac regirat. Mentre cometen el crim li aguanto les mans i el distrec amagant-me darrera d'elles (sóc un exagerat, i és un judici, ho sé :-). Tornem a casa i un cop sopat el porto al llit. Està estirat, mig adormit i es desperta rabiut i enfadat (alguna cosa li fa mal). Em surt la ràbia, m'aparto d'ell. Per culpa de la Judit està passant això.

Respira.

No hi ha culpa i menys de l'Àlex. Com pot ser ell culpable d'algo que li fan? Xavi, no jutgis. Ha passat el que havia de passar i és perfecte tal com ha passat. Confia. El que pots fer ara és donar amor i dir-li que tot està bé, que la vida és bonica. L'Àlex s'acaba adormint.

Me'n vaig al menjador, estic amb la Judit però no estic a gust, estic agressiu i respondon.

Respira.

M'assec a terra en posició de meditació, la mala llet s'esvaeix i la pau m'envaeix com una onada de calor. Xavi, mira com tot això que ha passat ha servit per treure la teva por a la superfície. Dóna les gràcies per l'aprenentatge rebut, gràcies per aquesta vida, gràcies pels que t'acompanyen.

Costa deixar-se anar però no hi ha més remei, és el que toca.

Una abraçada :-)

Versión en español