Què és l'amor? Com es pot arribar a estimar? Estimem?
Sembla evident que tothom estima i, com que és tan evident, és un molt bon exercici parar i mirar què entenem per amor. I per entendre l'amor la millor forma és mirar els actes que acompanyen a l'amor i quins d'ells no són d'amor.
Els gelos són amor? No, són possessió.
Abraçar el nen abans de que marxar de l'escola fins que el nen es posa a plorar és amor? No, torna a ser possessió.
Controlar què fa i què deixa de fer la parella és amor? No, és possessió.
Dir què pot fer i què no pot fer la parella? També, possessió.
Voler canviar a l'altre? No, és faltar al respecte a l'altre procurant que sigui com nosaltres projectem que serem més feliços.
Per tant si treiem tots aquests actes no amorosos, què queda?
Queda la llibertat i el respecte, poc més. Així que estimem algú quan respectem l'altra persona i deixem que sigui lliure.
Fa por? Clar, perquè ens fa por perdre a l'altre perquè tenim entès que tenir-lo lligat és la millor forma de mantenir-lo. Ens fa por que si l'altre es pren totes les llibertats acabi deixant-nos, que descobreixi una persona millor. Ens fa por que l'altre ens faci mal. Ens fa por viure sols. Ens fa por perdre.
I revisitem la pregunta, estimem?
Cadascú que respongui per si mateix (i si algú vol compartir una resposta doncs millor :-)
Una abraçada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada