dijous, 13 d’octubre del 2011

El dia que l'Àlex va néixer

El posen plorant a sobre la panxa de la Judit, tot just acaba de néixer. Amb l'escalfor de la mare es calma una miqueta (quin viatge més llarg!).

L'agafen i el deixen a la cuneta amb l'estufa a sobre per vestir-lo i fer-li quatre proves; es posa a plorar desconsoladament. Em poso ajupit amb el nas a sobre la seva panxa i li parlo coses boniques.

Tranquil, ja està. Ja s'ha acabat. Estàs amb nosaltres. Ara quan acabi de vestir-te, la mare et donarà teta. Tranquil, ja estàs amb nosaltres. Hola guapo, sóc el pare. No et preocupis, ja està. Lo pitjor ha passat, tranquil. Així guapo, no ploris, molt bé. Ja estàs a casa.

3 comentaris:

  1. Em faria molta il·lusió que algú compartís una altra història :-)

    ResponElimina
  2. El dia que la Clara va néixer

    És un bon dia d'estiu. A la Clara ja fa dies que l'esperem. Sembla que encara no veu clar lo de sortir. Ens banyem al mar amb el seu germà, el seu pare, la seva àvia... Quina serenor! Tornem a casa i dinem. Comencen les primeres contraccions. Després d'un intent de migdiada (no aconsegueixo dormir) informo al germanet que anirem a buscar a la Clara a l'hospital. El Dani em pregunta si té temps d'anar a comprar alguna cosa d'últim moment de cara al part. Li dic que sí, però immediatament me'n penedeixo. Li dic que es quedi amb mi; no el vull perdre del meu costat. Agafem les coses i marxem cap a la clínica. Contraccions d'intensitat creixent durant el viatge. Arribem i estic molt tranquil.la; molt confiada. La llevadora posa en dubte la meva capacitat de dur a terme un part natural, però jo impertèrrita. Les contraccions se succeeixen a ritme i intensitat creixents i jo, superant del què em creia capaç, em desinhibeixo del tot. Només estic per al meu procés. Per un cop a la meva vida m'és igual el que pensin els demés. El Dani és sempre al meu costat, pendent de les meves ordres. Gràcies per acompanyar-me en aquest viatge! I quan arriba el moment en què el dolor és gairebé insuportable, em vénen ganes d'apretar. Primer ho faig amb prudència, però quan finalment empenyo de veritat, sento una sensació de força i de poder que no havia experimentat mai. Després una cremor intensa als genitals i la Clara ja té mig cos fora. L'agafo amb les mans i me la poso sobre el pit. I vénen aquells moments estranys de reconeixement. Així que tu ets la Clara! Benvinguda al món; t'estàvem esperant!

    ResponElimina