L'aire està fresc, la sorra està tan freda que m'entra el fred per tot el cos. El sol es resisteix a sortir amagat darrera dels núvols del fons del mar. La mar està plana tot just arrissada per la brisa. A darrera la lluna s'alça ben plena apurant els últims minuts. L'Àlex mira la mar atret per les mínimes onades que van trencant a la sorra.
Gràcies Àlex per regalar-me aquest matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada