La meva ombra

Últimament estic tenint ocasió d'observar la meva ombra i no és violenta, no és agressiva però és profundament negativa.

Es manifesta amb impotència, no sóc capaç, sóc dèbil. Amb adiccions al menjar, a l'ordinador (al ser dèbil cedeixo el meu poder perquè no sóc capaç de controlar-ho). Amb una profunda tristesa perquè sé que estic traicionant-me. Amb ràbia que es descontrola per la falta de poder. Jo no vull però ho acabo fent. També es mostra en un silenci profund en el que em tanco per aïllar-me de la resta, de les circumstàncies.

Avui he pres la determinació de prendre les regnes de la meva vida i fer-me conscient de les meves accions començant pel que menjo perquè no sigui l'inconscient que determini quan i quant menjo.

Amb molt d'amor, ombra meva, t'ha arribat l'hora de passar a segon pla, de minimitzar-te i finalment de desaparèixer.

Gràcies per la companyia però ja no et necessito més.

(text inspirat en aquest altre de Inèlia Benz)