Quedo amb el Nico, fa un dia núvol i no sé si agafar l'anorac o el jersei o res. Al final agafo l'anorac però tinc la sensació que em sobra.
En el bar, una turista japonesa s'apropa al xiringuito i agafa un tovalló per anar al lavabo. El cambrer li salta a sobre dient-li que no i li pren el tovalló de les mans.
Em trenca el cor. Com pot ser fer tant de mal per un trist tovalló considerant a més que el cambrer no deu ser ni l'amo del local?
Haig de tenir un mocador de paper, l'haig de tenir. Li pregunto el Nico, no en té, jo sé que no en tinc a les butxaques, n'haig de tenir a la jaqueta, miro a la jaqueta i allà en tinc. Agafo el paquet, li faig una reverència mostrant-li els mocadors: Si us plau, serveix-te. Ella s'emociona, Oh thank you, thank you i jo l'abraço, gràcies a tu.
Gràcies Déu per convertir una injustícia en un acte d'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada