Practicant l'obertura

Versión en español

Llegeixo el text d'Inelia Benz:

Nuestra verdadera forma de comunicación no es proyectar y ser recibidos por otro, sino la de abrirnos y dejar que el otro exista en nuestro campo, y convertirnos en UNO.

I llavors m'obro a la Mare Terra, veig les seves muntanyes, els seus rius, les seves platjes, boscos, mars i li dono les gràcies, sento el seu amor, sento que ens cuida, sento que ens estima, sento que l'estimo. Sento la pau mirant la posta de sol en una platja de sorra blanca. Estic en pau. Gràcies.

Pero cuando algo viene de los aspectos más oscuros o criminales de nuestra sociedad, nos encogemos y cerramos nuestro campo. Y eso es porque tenemos miedo de que esas entidades y energías oscuras se apoderen de nosotros, nos “contaminen”, nos hagan perder la mente y el alma, nos corrompan. Y eso es exactamente lo que va a pasar, si nos abrimos a ellos en un estado de miedo. Si este párrafo ha hecho que te encojas o si sientes aprensión o miedo hacia los seres oscuros, usa el Ejercicio para Procesar el Miedo antes de abrirte a cualquier ser de ahí fuera.

Però jo ja he perdut la por, així que m'obro a la violència dels nostres governants, m'obro a l'odi i el noto a dins meu, en el pit. Noto la sensació, l'energia flotant en el meu pit però no la jutjo, la permeto ser a dins meu. I poc a poc el motiu pel qual ha vingut la sensació se'n va i només es queda la sensació, l'energia.

A partir d'aquí procuro que tractar tota emoció, reacció d'aquesta forma.

Estic entrant a l'estació de metro, noto la pressa, paro, tanco els ulls i la noto, miro a on està del meu cos, l'accepto, no la jutjo. Al cap de poc es queda la sensació física però desapareix el motiu. Entro a l'empresa, noto com se m'encongeix el pit, noto l'energia de repressió, això no es fa, porta't bé, calla, obeeix... miro. M'he encongit lleugerament i he limitat la respiració. Accepto la sensació i deixo que el cos es recoloqui cada cosa a on toqui, deixo que l'energia represiva sigui benvinguda i circuli amb amor.

I així amb cada emoció, sentiment, sensació (sobretot negatives però també positives). Noto com el pit se m'obre (inclús a moments em fa mal com si s'estigués recolocant), com la pau m'envaeix cada vegada més, cada dia més, el meu cos, el meu ésser. És un camí que no sé a on porta però no té tornada enrera.

Gràcies.