Vam acabar el curs i els vaig demanar que em donessin una abraçada. Sóc un cursi però vull una abraçada.
Primer em va abraçar el Roberto, entregat, sense presses, profund. Em va pillar que no estava preparat per deixar-me anar.
Les noies del local, abraçada materna, carinyosa, un somriure brillant a la cara, uns pits on enfonsar-te i trobar a la mare perduda.
El Daniel abraçada curta, de company.
Els altres nois abraçant com qui no ha abraçat mai, algo incòmodes amb una abraçada llarga però contents d'haver-la rebut.
Maravillas un somriure il·luminador a la cara i una abraçada sense abraçar del tot, sense entregar-se.
La Patri es va fugar abans d'haver d'abraçar a tothom.
Miyo. Un ós abraçant, tot entrega però breu, ja ha abraçat moltes vegades i té les necessitats cobertes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada