I escric per no pensar i penso per no estar. I per què no vull estar?
Perquè fa por ser conseqüent amb el estar. Fa por canviar, fa por trencar les normes, fa por decebre, fa por perdre i sobretot fa por no tenir mai més. I la por és la que limita i la por és la que frena. És la guardiana de la presó, una presó per a la ment que no es pot sentir, tocar ni olorar.
El problema és que no es pot estar una mica sí, una mica no. O estàs o no estàs. ¿Estamos? jejeje :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada