Agafo l'Àlex en braços, ell ja comença a dir adéu a tothom, sap que anem a dormir.
Anem caminant a poc a poc cada pas ben fet, respirant la calma a consciència.
L'estiro al nostre llit per posar-li el sac de dormir, es rasca els ulls, té sòn.
L'agafo en braços amb el seu cap apoiat al meu pit mentre respiro davant de la finestra, mirant al carrer, movent-me al sò de la meva música interior (avui no tinc ganes de cantar). Respiro, ballo, l'Àlex es prepara pel sòn.
De cop, aixeca la mirada, em mira a la cara amb un somriure a la boca i em diu gagaia. Jajaja :-) El miro i no puc parar de riure. Ell també es posa a riure amb mi. Se suposa que ara hem d'estar seriosos i preparar-nos per descansar, no riure. Però clar només falta que pensi això per no poder parar de riure amb ell. Torna a apoiar el cap, ballo una miqueta més però em torna a mirar i em fa jejeje. JAJAJA Quin riure. El molt bandarra m'està fent riure a consciència. Així que continuem ballant i jo em poso a cantar però cada molt poc em mira i tornem a riure mirant-nos als ulls. Quan acabo la cançó entre mil riures ja no té molt sentit ballar davant de la finestra així que el porto a dormir que avui ja hem rigut prou.
No serà un mètode eficaç per anar a dormir però és molt divertit :-)
Tinc la sensació que una de les coses que m'ha desbloquejat el cap de setmana és el riure. Ara em surt més fàcil, més tranquil, més espontani.
ResponElimina¡Putos suizos! jejejeje :-)
(una abraçada suïssos!)