Estic parat en un semàfor davant dels cotxes esperant a que es posi verd.
-Mec
-Em giro picat perquè em dirà que no circuli pel carrer.
-Tens la motxilla oberta (em diu expressant-se a la perfecció amb les mans).
-Ok, gràcies, ja ho sé (responc tot sobrat). Ja la tancaré després perquè ara estic a punt d'arrencar (no fos cas que passés el semàfor més tard).
Es posa verd, surto tot cofoi. Quan arribo al carril bici, tot circulant em poso la motxilla davant (estava oberta del tot!) i se'm cau el llibre per terra.
Mira que m'havien avisat, tenia el temps per tancar la motxilla i per soberbia i pressa no l'he tancat. Déu m'ha castigat!!! :-)
Xavi, el proper cop, escolta els missatges del destí o accepta les conseqüències! :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada