Recordo estar al llit tot enfadat per motius molt importants i molt greus, de cara al coixí estirat. Llavors venia el pare i em feia pessigolles i jo em defensava dient que no em fes pessigolles que jo estava enfadat. I ell deia, no prou, no més pessigolles. Però continuava i llavors se m'escapava el riure però rient no podia seguir enfadat i llavors m'enfadava amb ell perquè no em deixava seguir enfadat, tot reprimint el riure.
Gràcies pare :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada