Estàs afònic? Doncs prent-te algo... ves al metge... vols homeopatia? Própolis?
No, vull estar mut. Jo m'he regalat una malaltia i vull viure-la, és el meu regal i és per a mi. Els regals no es trenquen, ni s'axafen, ni s'insulten. Els regals s'aprecien i es dóna les gràcies a qui te l'ha enviat. Gràcies jo.
Estic a la cuineta de la feina, menjant una taronja. Entra algú, em saluda (el saludo amb el cap). Posa la moneda a la màquina i es gira per mirar-me, per entaular conversa, però no té res a dir. Es mou, es remou, posa un somriure a la cara i em fa una pregunta de la qual ja sap la resposta. Nerviós, amb el cafè a la mà, se'n va amb un sospir. Ha aconseguit superar la situació.
Quanta paraula innecessària, quantes tonteries que diem. Tot per no dir el que realment volem dir, el que realment sentim. Tot per fer un paper.
Ja n'estic fart del paper.
I també he descobert que aconsegueixo més fer riure als nens sense parlar que parlant. jejeje
ResponEliminaHem rigut molt aquest matí :-)